La fe i l'esperança de Marc Chagall
Una exposició al Museu Thyssen de Madrid, la publicació de l'edició de les seves memòries i un còmic tornen a posar d'actualitat la figura de Marc Chagall. El seu missatge d'esperança encara es manté vigent.
BARCELONA.Marc Chagall va viure gairebé cent anys. Va néixer el 1887 en una família jueva d'un llogaret de la província bielorussa de Vítsiebsk i va morir a Sant Pau de Vença el 1985 considerat com un dels grans artistes del segle XX. La seva biografia va estar marcada pels esdeveniments més terribles del segle passat. Va partir les conseqüències de la Primera Guerra Mundial, de la Revolució Russa i de la Segona Guerra Mundial. I el 1944 va morir, als 51 anys, la seva esposa i l'amor de la seva vida, l'escriptora russa Bella Rosenfeld.
Malgrat tot, els personatges que viuen a les obres de Chagall -les parelles d'enamorats que s'enlairen i sobrevolen la ciutat, els violinistes, els rabins, els poetes, les vaques que toquen instruments musicals o els galls que tenen cos humà- estan plens d'una irrefrenable alegria de viure, encara que sigui tenyida de malenconia. "Chagall desafia el sentit comú. Com un alegre saltimbanqui, es permet tractar temes seriosos amb fantasia, i amb la seva estimada llança un crit d'esperança damunt tots els terrats de la ciutat. A la cita també hi acudeixen els animals familiars, una companyia infreqüent que predica la reconciliació de dos móns oposats. El pintor viu així a la cruïlla de diverses cultures, però articula la seva pròpia modernitat amb ecos de la seva vida privada", afirma la conservadora del Centre Georges Pompidou de París Angela Lampe.
"L'obra de Chagall ens dóna un missatge d'esperança. Ve a dir-nos que és molt important que construïm el futur i que lluitem per mantenir-lo. Va ser un artista que, tot i l'exili, mai va perdre les arrels i va mantenir els lligams amb la tradició jueva", afegeix Jean-Louis Prat, el president del Comitè Chagall de París i el comissari de Chagall , l'exposició que es pot veure el Museu Thyssen de Madrid i a les sales d'exposicions de la Fundació de Caja Madrid coincidint amb el 125è aniversari del naixement de l'artista. Aquesta mostra, formada per més de 150 obres, és la primera retrospectiva que se li dedica a l'Estat i repassa tota la trajectòria de l'artista i els diferents vessants de la seva obra. A més de pintor, Chagall es va endinsar en el camp de l'escultura i la ceràmica, va il·lustrar textos literaris com les Faules de La Fontaine i la Bíblia, i va fer obres públiques com els vitralls de la seu de l'Organització de les Nacions Unides a Nova York, els murals del Lincoln Center a la mateixa ciutat i la decoració de la cúpula de l'Òpera de París.
Chagall ésuna de les exposicions dedicades a l'artista més important dels últims anys i compta amb préstecs de museus d'arreu del món com el Centre Georges Pompidou de París, el Museu Guggenheim i el MoMA de Nova York, el Museu d'Israel i el de la família de l'artista. A més, l'artista torna a estar d'actualitat perquè l'editorial Acantilado ha publicat l'edició corregida de Mi vida , les memòries que va escriure a Rússia quan tenia 35 anys, i 451 Editores ha publicat la novel·la gràfica de l'autor francès Joann Sfar Chagall en Rusia . I aquesta primavera el Museu Chagall de Niça exposa les obres que l'artista va realitzar per a la sala del Teatre d'Art Jueu de Moscou. Alguns d'aquest decorats es van poder veure el 1999 a la Pedrera dins l'exposició Marc Chagall. Tradicions jueves .
Un artista únic i un mag del color
"Chagall va conèixer grans artistes com Picasso, Georges Braque i Fernand Léger, però sempre va ser un artista independent, va ser diferent a tots els altres. Se'l pot comparar amb Picasso i Miró perquè tots tres van crear un llenguatge poètic, que va més enllà de la realitat immediata, però mai va perdre de vista les arrels", recorda Prat.
Chagall va viatjar a París per primera vegada el 1911. A la capital francesa va descobrir els grans mestres del Louvre i els artistes de les avantguardes que feien bullir la ciutat. "Com molts dels seus cèlebres contemporanis, Chagall va conviure al llarg de la seva vida amb diferents corrents: el fauvisme, el cubisme o l'expressionisme. Les seves relacions amb l'art del seu temps van ser, però, contradictòries: no es va integrar mai en cap tendència, sinó que es va moure entre diferents estils. Com ell, altres grans artistes que avui formen part de la història de la modernitat es caracteritzen sobretot perquè les recerques individuals no els van abocar a l'eclecticisme, sinó que els van portar a establir una base pròpia en què conflueixen l'art i la seva vida personal, assenyala l'estudiosa russa de l'obra de Chagall Ekaterina Selezneva. Els poetes d'aquell moment van ser els primers que van apreciar el món sorprenent que els proposava l'artista rus. Guillaume Apollinaire, el poeta del cubisme i gran amic de Picasso, va qualificar l'art de Chagall de "sobrenatural".
Les composicions en què conviuen com en un somni escenes situades en diferents llocs i moments temporals i l'ús magistral dels colors -el blau, el verd, el vermell, el groc en nombrosos matisos- són claus de l'univers de Chagall. "Va ser un mestre del color al llarg de tota la vida", subratlla Prat. "Al final de la seva vida, després d'instal·lar-se a Sant Pau de Vença el 1966, les obres que va fer es van omplir d'una llum mediterrània".
Una mica més al sud, a Tossa de Mar, Chagall va poder descansar els estius del 1933 i del 1934. Com a testimoni de la seva estada va donar al museu de la població El violinista celeste . Aleshores ja havia fugit de la Rússia revolucionària i anys més tard, el 1941, es va haver d'exiliar als Estats Units davant l'ocupació nazi de França.
