I al final la cultura entra en la campanya electoral

BarcelonaLa cultura ha tingut poca presència en la campanya electoral barcelonina. Per exemple, tot i que les diferents formacions polítiques hi dediquen prou espai als programes, la cultura ha sigut pràcticament invisible en els debats televisius. Tanmateix, en la recta final ha arribat un manifest que no ve de cap partit polític sinó de més de 150 professionals de la cultura aplegats sota el nom d’Observatori Cultural 18M, en referència al 18 de maig, el Dia Internacional dels Museus.

El contingut del Manifest per una democratització urgent i real de les institucions culturals alerta sobre “la desertització cultural de Barcelona”. El fet de ser publicat a tocar de les eleccions de demà fa que adopti la forma de grup de pressió davant els que s’hauran d’encarregar de les polítiques culturals de la ciutat.

Contra el control partidari

“El capital cultural públic acumulat està sent dilapidat. Recuperem les institucions, salvem-les de la regressió, del control partidari i de l’abandó”, diu un manifest que han firmat, entre d’altres, els escriptors Juan Goytisolo, Álvaro Pombo i Nuria Amat, els editors Jorge Herralde i Ana S. Pareja, l’arquitecte Oriol Bohigas, l’escultor Antoni Llena, l’actor Lluís Homar, el cineasta Manuel Huerga, la cantant Marina Rossell, la fotògrafa Colita, el coreògraf Cesc Gelabert, els periodistes Josep Massot i Guillem Martínez, i Manuel Borja-Villel, antic director del Macba i actualment al capdavant del Museu Reina Sofia. També subscriuen el manifest els filòsofs Antonio Negri i Slavoj Žižek.

El text, centrat en els museus i els centres d’art, lamenta la instrumentalització de les institucions culturals, que, segons els signants, ha afectat “tres institucions que han destacat pel seu impacte a la ciutat i la seva projecció internacional”, el CCCB, el Macba i la Fundació Tàpies, que “han funcionat com un veritable servei públic” però que ara perillen a causa d’una “política cultural corporativa i parroquial que aspira a monopolitzar el debat públic, utilitzant els museus com a aparador i propaganda partidista”, a la qual cosa “se suma la creixent captura regressiva de les polítiques culturals per les guerres identitàries”.

Per il·lustrar el que anomenen “procés d’aculturització”, el manifest cita “el recent canvi en la direcció del CCCB per càrrecs de partit”, “el cop de mà al Macba” i “les convocatòries de concursos per a la direcció de museus i centres d’art en què es privilegia de manera equívoca el perfil local del director”.

Els signants, “professionals de la cultura realment compromesos amb un projecte democràtic, emancipador i progressista”, asseguren que no poden “restar callats” i quedar-se “de braços plegats”, i fan una crida a una “àmplia mobilització dels intel·lectuals i treballadors de la cultura” contra “l’actual tecnocràcia dirigent”. I diumenge, eleccions municipals.