Publicitat
Publicitat

'El caballero oscuro: la leyenda renace' tanca la trilogia de Christopher Nolan

Un final èpic i desmesurat per a la saga de Batman

Christopher Nolan posa punt final a la trilogia que ha canviat el cinema de superherois. El caballero oscuro: la leyenda renaceés un final tan ambiciós com excessiu, amb un nou i formidable malvat.

A mitjans dels 80, el procés de maduració i enfosquiment tonal que va experimentar el còmic de superherois va trobar un gran aliat en Batman, un personatge a qui el maquillatge realista esqueia molt millor que a Superman. En el cinema ha passat el mateix. Les pel·lícules sobre Batman que ha dirigit el britànic Christopher Nolan han escapat a la consideració pulp que arrossega el gènere per instal·lar-se en una mena d'estadi superior, sense renunciar a la condició d'entreteniment de masses. A diferència d'altres esdeveniments del cinema mainstream dels últims 10 anys com El senyor dels anells o la saga de Harry Potter , que mesuren el seu impacte en termes de popularitat o premis, el gran mèrit de la trilogia de Batman ha consistit a reescriure els límits del que pot arribar a encabir una pel·lícula de superherois, introduint-hi el comentari social i el discurs polític.

En aquest procés, que avui culmina l'estrena d' El caballero oscuro: la leyenda renace , Nolan no ha dubtat a impostar la veu, emulant Christian Bale quan es disfressa de justicier. En la trilogia de Batman, les idees sempre es verbalitzen una mitjana de deu vegades i no hi ha conflicte que no estigui revestit de transcendència sociològica ni diàleg que no es pronunciï amb solemnitat eclesiàstica. De la innocència pop de la versió televisiva dels 60 o la tenebrosa aproximació de Tim Burton s'ha passat a l'èpica amb coartada intel·lectual de Nolan. Batman s'ha fet gran i, de retruc, ha adquirit un aire d'afectada seriositat.

Excés d'ambició

A El caballero oscuro: la leyenda renace reprenem la història vuit anys després del final d'El cavaller fosc . Gotham manté el crim a ratlla gràcies a un decret en memòria de Harvey Dent, Batman ha desaparegut del mapa i Bruce Wayne és un milionari reclús, un home trencat físicament i espiritual. L'aparició en escena d'un violent criminal anomenat Bane (Tom Hardy) que amenaça la ciutat i una lladre de moviments felins (Anne Hathaway) tornen a activar l'obsessió de Wayne, que despenja l'uniforme de Batman i es reincorpora a la lluita contra el crim. Com a Batman Begins , el primer film de la trilogia, el protagonista s'enfrontarà als seus propis dimonis en una història que té molt de redempció de l'heroi, sotmès a un maltractament físic brutal. Però la pel·lícula també té molts punts en comú amb El cavaller fosc : el caos que allà pregonava el Joker esclata ara quan Bane s'apodera de la ciutat, aniquila les institucions de poder i decreta un nou ordre social liderat per un exèrcit de criminals.

El tercer lliurament de les aventures de Batman no és només l'últim episodi de la saga, sinó el títol que dóna a la trilogia un cert sentit d'obra única, i tanca a la seva manera la turmentada peripècia vital de Bruce Wayne. L'ambició és la gran basa i també el gran problema d'un film en què l'espectacularitat recorre totes les escenes i provoca l'esgotament de l'espectador. Amb la fanfàrria de Hans Zimmer com a infatigable aliat, Nolan estructura la pel·lícula en una successió desmesurada de crescendos i accions paral·leles, un clímax sostingut al llarg de tota la pel·lícula que passa per alt la lògica de moltes seqüències i la falta de química entre Bale i els altres intèrprets. Hardy no supera l'elèctrica aparició del Joker en la segona part de la saga, però dóna vida a un Bane imponent, un rival imbatible per a un Batman en baixa forma. I Hathaway, tot i que no pot esborrar la seva cara de bona nena ni amb tot el cuir del món, dibuixa amb encert les sinuoses ambigüitats morals de Catwoman. Però el gran llast és un guió que, per molt que apunti als grans temes -la necessitat de símbols, la inconveniència de la veritat i les desigualtats de classe- i proposi un final satisfactori per al protagonista de la trilogia, descuida la lletra petita i telegrafia les intencions. Tenint en compte que el guió de la pel·lícula era el secret més ben guardat de Hollywood, té la seva gràcia que, en els primers compassos de la història, Bale miri fixament als ulls del jove i idealista policia que interpreta Joseph Gordon-Lewis i li etzibi: "Batman pot ser qualsevol".

Nolan i Bale diuen adéu

Tot i que el president de Warner va afirmar al març que Christopher Nolan i la seva dona (la productora de la saga Emma Thomas) produirien la continuació de la sèrie, tant Nolan com Christian Bale han confirmat el seu adéu total a les pel·lícules de Batman. El final d' El caballero oscuro: la leyenda renace deixa la porta oberta a una quarta part que respectaria les claus de l'univers creat per Nolan amb un altre actor a la pell de Batman i un nou director. Un altra opció que cada vegada sembla més probable és la d'un reboot a l'estil de The amazing Spiderman : reinventar la franquícia partint de zero. I no es pot descartar que, esperonat per l'èxit de Los Vengadores , es fes realitat el film de La liga de la justicia (el supergrup per excel·lència de l'univers D.C.), en què Batman faria companyia a Superman i Wonder Woman. Sigui com sigui, esclar, Batman tornarà aviat a treure el nas per les pantalles: després del fracàs comercial de Green Lantern i del Superman de Bryan Synger, el turmentat justicier de Gotham és l'únic personatge de D.C. que ha plantat cara als èxits de l'editorial rival, Marvel.

Més continguts de