Publicitat
Publicitat

ART

La fira d'art contemporani més important del món, Art Basel, demostra que el sector és immune a la crisi

Les grans fortunes busquen refugi en un valor segur

El mercat de l'art viu d'esquena a la realitat europea. Els galeristes de la fira més important del món, Art Basel, asseguren que el sector viu un moment esplèndid empès per les grans fortunes del món.

El millor resum de l'edició d'Art Basel que tanca avui ha estat, precisament, una obra d'art. A Temptation (2012), dels artistes escandinaus Elmgreen & Dragset, una mà agafa amb força una bossa plena de calés. I això és el que hi ha hagut aquesta setmana a Basilea: moltes fortunes intentant que no se'ls escapés una bona inversió en forma de quadre o escultura. "Avui dia l'art torna a ser un refugi", diu categòrica Isabel Mignoni, la directora de la Galería Elvira González de Madrid. "És, amb diferència, el sector que està resistint més bé a la crisi", afegeix des del seu estand ple d'obres de John Chamberlain i Eduardo Chillida.

"Si compres accions o inverteixes en divises, saps que és una cosa que pot desaparèixer d'un dia a l'altre, però l'art perdura", explica Daniel Blau, de la galeria que porta el seu nom a Munic i que aquest any dedica el seu estand de manera exclusiva a una col·lecció única de dibuixos d'Andy Warhol dels anys 50. A la meitat de la fira ja assegurava que les vendes estaven anant "extremadament bé".

Com reflexiona Mignoni, des de mitjans dels anys 90 el mercat de l'art ha crescut de manera exponencial perquè s'hi han incorporat compradors asiàtics i russos i, sobretot, perquè "els mateixos col·leccionistes europeus i nord-americans tenen una confiança en l'art avui dia que fa 20 anys no tenien", defensa. "És un plaer respirar aires diferents i oblidar-se de tot el que es llegeix a casa", diu Joan de Muga, el propietari de dues de les tres galeries catalanes presents a Art Basel, Polígrafa Obra Gràfica i Galeria Joan Prats. Muga no és una excepció i afirma que aquest any les vendes també "han anat molt bé."

Però Art Basel és gairebé sempre una garantia d'un bon balanç de vendes al final de la setmana. Reina de totes les fires d'art contemporani, la cita suïssa ha acollit aquest any més de 300 galeries de 36 països i cinc continents. "Hi ha una crisi molt gran de deute públic i divises, però cal tenir en compte que la gent que col·lecciona art no havia sigut mai tan rica com ara," diu sense embuts Robin Vousden, el director de la Galeria Gagosian de Nova York, la més important del món. "La fira ha estat molt bona", confirmava ahir Vousden, tot i negar-se a revelar xifres, un secretisme habitual a Art Basel. Ni tan sols l'organització fa públic el balanç global de vendes.

Pel galerista parisenc Kamel Mennour, la situació és paradoxal. "És molt estrany veure cada dia el telenotícies, amb tot de coses dolentes, i després veure el que es mou aquí", opina. Per això, prefereix creure que els compradors d'art no només veuen en les obres un refugi econòmic, sinó també "un refugi espiritual". Però el cert és que la sensació predominant a Basilea entre col·leccionistes, galeristes i assessors d'art és que el mercat "s'està tornant boig" perquè tothom compra sense parar i ho fa, a més, entre els artistes més cotitzats.

El perill d'inflar una bombolla

De fet, si es miren les xifres de les cases de subhastes, que són les que marquen per on van els preus del mercat, cada mes es baten rècords no només de la valoració de cada artista, sinó també de les vendes totals. Els col·leccionistes veuen que el sector està en alça, s'animen a comprar més, i els preus continuen pujant. Un exemple ha estat, en aquesta 43a edició d'Art Basel, l'obra Sense títol 1954 , de Mark Rothko, a la venda per 61 milions d'euros. El 2007 la peça estava en mans d'un antic banquer de Goldman Sachs, Robert Mnuchin, que la va vendre en subhasta a Christie's per 21 milions d'euros. Aquella astronòmica xifra pagada per un col·leccionista suís sembla ara una ganga, donat el preu que la galeria Malborough de Londres, amb seu també a Barcelona, ha demanat durant la fira. Tot i que per alguns experts la peça està sobrevalorada, és cert que aquest any s'ha venut una altra peça de Rothko ( Orange, red, yellow , del 1960) per 69 milions d'euros a Nova York. Ahir, un dia abans de la clausura de la fira, el quadre de tons taronges encara buscava col·leccionista, tot i tenir compradors interessats de Rússia i Israel.

Que en cinc anys la peça hagi triplicat el seu preu "no és especulació, sinó simplement un reflex d'on se situa el mercat en un moment determinat", opina Vousden. El galerista alemany Daniel Blau té una visió diferent. "Si algú el compra, serà culpa seva", diu, insinuant que l'obra no val els 61 milions d'euros que demana la galeria. "Hi ha gent amb massa diners però no prou coneixement sobre com gastar-los," apunta amb ironia. Més d'un marxant assegura que comença a haver-hi perill de bombolla en el mercat de l'art, sobretot amb artistes encara no consagrats i que no tenen gaire renom internacional. "Cal ser molt caut i comprar amb molta cura", recomana Mignoni.

Al tancament d'aquesta edició, l'obra que s'ha venut més cara -que s'hagi fet públic- ha estat A.B. Courbet (1986) de l'alemany Gerhard Richter, un dels artistes més cotitzats del moment. Un particular se l'ha endut per 20 milions d'euros de la galeria The Pace Gallery de Nova York.

Més continguts de