La frescor que ve del fred

BarcelonaEns queda lluny. I hi fa molt de fred, però la vida a Finlàndia pel que fa a les emocions no és tan diferent de la de la resta de ciutadans del món civilitzat. El que sí que resulta diferent i força singular és l’aventura teatral de la finlandesa Saara Turunen (Finlàndia, 1981), de qui ens arriba ara la interessant i segurament desconcertant Broken heart story. Singular perquè, tot i tractar-se d’una obra de text, aquest text s’insereix en una dramatúrgia audiovisual força dependent de la sincrètica banda sonora i de l’extensa coreografia de moviments que d’alguna manera connecta, potser involuntàriament, amb els codis de certs treballs de companyies de teatre/dansa com Peeping Tom i els CC de la B. Singular també per l’hàbil promiscuïtat amb la qual el text barreja aspectes de la realitat amb la imaginació fins a detalls surrealistes, tot construint una poètica itinerant entre el profund i el banal que exclou qualsevol lògica més enllà de la pulsió intuïtiva, de l’esclat momentani.

Un autoretrat paròdic

Broken heart story és una mena d’autoretrat paròdic de l’artista adolescent que aboca a l’escenari les seves inquietuds, observacions i probablement fragments de la seva jove memòria personal. Un autoretrat oníric d’imatges fragmentàries que evoquen caricatures d’uns pares convencionals, de llenyataires assassins, de latin lovers, dins el cap d’una escriptora amb bigoti que busca la inspiració perduda mentre es pregunta què és l’amor. Tot plegat destil·la humor, frustració, anhel i sinceritat.

La versàtil Sala Atrium acull aquesta proposta amb una notable direcció de l’autora per organitzar els diferents materials i una acurada direcció d’excel·lents actors (Patricia Mendoza, Carmela Poch, Vero Cendoya, Carla Torres, Pepo Blasco i David Menéndez) que s’entreguen amb total precisió a un joc teatral que ben segur que sintonitza amb la percepció del món contemporani dels més joves. El món del missatge breu, la imatge fugissera i el canvi constant.