Cultura 23/08/2012

La gran galeria dels tresors artístics perduts

Antoni Ribas Tur
3 min
La gran galeria dels tresors artístics perduts

BARCELONADiego Rivera va ser un comunista acèrrim, però també es va deixar temptar per les pistonades del capitalisme nord-americà: el 1930, quan ja era considerat un dels grans muralistes mexicans, es va traslladar als Estats Units per pintar un fresc monumental a l'Art Institute de San Francisco. Abans de sortir de Mèxic l'havien expulsat del Partit Comunista per les seves desavinences amb Stalin, i com que la seva arribada va estar envoltada de molta expectació, quan aquesta obra va estar acabada, no va desaprofitar l'entusiasme que despertaven els seus treballs i va seguir acceptant encàrrecs. Poc després, el 1932, Edsel B. Ford li va encarregar una sèrie d'escenes que il·lustraven la creixent industrialització de la ciutat al gran pati interior de l'Arts Institute de Detroit.

L'activitat de Rivera va ser febril fins que va topar amb John. D. Rockefeller Jr. El magnat del petroli li va encarregar decorar el vestíbul del Rockefeller Center a Nova York, però com que l'artista es va negar a esborrar la imatge de Lenin agafant les mans de treballadors de totes les races que havia inclòs al mural, Rockefeller el va acomiadar i va fer destruir el fresc, que encara estava inacabat, a destralades.

La destrucció d'aquesta obra, que portava per títol L'home a la cruïlla mirant amb incertesa però amb esperança i una visió elevada l'elecció d'un futur nou i millor , és un dels casos que es pot consultar dins Gallery of lost art , l'exposició virtual sobre art modern i contemporani perdut que ha organitzat la Tate Gallery.

A més de Rivera, a la web www.galleryoflostart.com hi ha representats prop de trenta artistes com ara John Baldessari, Joseph Beuys, Georges Braque, Marcel Duchamp, Lucian Freud i Frida Kahlo, i durant un any cada setmana hi afegiran altres creadors. Entre els que s'hi sumaran hi ha Egon Schiele, Alexander Calder i Vasili Kandinski. Després, la web desapareixerà i els materials quedaran recollits en un llibre.

Les causes de la desaparició de les obres són tan diverses com els universos creatius dels artistes representats. A més de peces censurades, n'hi ha que van ser robades, unes altres van ser esborrades per aprofitar el suport per fer-hi una altra obra i els vàndals van acabar amb alguna altra. També hi ha treballs que no van passar de l'esbós, projectes que van ser rebutjats pels patrons i, finalment, obres que van néixer per ser efímeres.

El misteri d''El segador' de Miró

Una altra de les obres monumentals, i també víctima de la història, que recull l'exposició és El segador , que Joan Miró va realitzar per al pavelló de la República espanyola a l'Exposició Universal de París del 1937. Segons l'assaig que li dedica Jennifer Mundy, la investigadora en cap de la col·lecció de la Tate i comissària de la mostra, es desconeixen les causes de la seva desaparició. ¿Es va destruir quan va acabar l'exposició? ¿Es va destruir quan va arribar al ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts a València perquè estava en molt mal estat? ¿Va desaparèixer durant un assalt al tren que el transportava a la capital valenciana? ¿Es va perdre a l'ambaixada espanyola de París? El que sí que se sap és que Miró va plànyer molt la pèrdua d'aquesta obra. Quan Miró va fer 78 anys, l'arquitecte i amic Josep Lluís Sert li va regalar una reproducció de grans dimensions d' El segador . L'artista va rebre la fotografia "com si fos un fill perdut, i s'hi va asseure al davant molta estona, en silenci, meravellat", va recordar Sert. L'original estava compost per sis panells i feia més de cinc metres d'alt.

Pesos pesants perduts

A més de les dimensions, el pes tampoc no és un obstacle per a la desaparició d'una obra. L'exposició recull el robatori de Dona reclinada , una escultura de Henry Moore de 3,6 metres de llargada i 2,1 tones de pes, una nit de desembre del 2005 als jardins de la fundació de l'artista. No és clar si els lladres sabien què s'emportaven i el valor que té l'escultura.

La mostra també recull el cas del robatori d'un dels dos retrats que Lucian Freud va fer al seu amic i també artista Francis Bacon. El 27 de maig del 1988 algú es va emportar d'una exposició de Freud a Berlín el retrat, de menys d'un pam, que l'artista havia realitzat el 1952. Un mes després, un home va contactar amb Freud oferint-se per actuar com a intermediari per recuperar l'obra, que era propietat de la mateixa Tate, però no li va tornar a trucar mai més.

stats