Publicitat
Publicitat

MERCAT DE L'ART

Les galeries d'art busquen apostes col·legiades i internacionals per combatre la recessió

Les galeries, contra la crisi

El panorama internacional de les galeries d'art està en plena transformació. Sumar esforços a dins i a fora del territori apareix com la solució per front a la crisi i respondre als reptes de la globalització.

La col·laboració entre les galeries i la internacionalització van ser les dues idees més repetides ahir a la cloenda de la trobada internacional de galeristes Talking Galleries, que havia començat dilluns al Macba. I, no per casualitat, també van anomenar-se a la presentació de la temporada les galeries associades a Art Barcelona, que avui inauguren les seves exposicions. La globalització i la recessió econòmica han fet decaure el model tradicional de galeria d'art, i ara més que mai cal ser creatius per superar els nous reptes. Com s'enfronten els galeristes a la crisi?

Treballar en xarxa. Sumar esforços, compartir despeses, fer coproduccions

"Que hàgim de canviar de model ho veiem com una conseqüència positiva de la crisi i estem disposats a lluitar amb totes les nostres forces", afirma Carlos Duran, director de la galeria Senda, president de l'associació de galeristes Art Barcelona i un dels directors de la fira de videoart Loop. Segons Duran, s'imposa la necessitat de crear xarxes més horitzontals, per sumar esforços i optimitzar recursos.

La col·laboració amb altres galeries és una fòrmula que Emilio Álvarez, de la galeria Àngels Barcelona, especialitzada en videoart, i Miguel Ángel Sánchez, de l'ADN, han explorat amb profunditat. Tots dos coprodueixen obres dels artistes que representen amb altres galeries, -"cal filar molt prim amb les col·laboracions", diu Álvarez-, i Sánchez afegeix a la coproducció altres estratègies per reduir costos com participar en fires internacionals amb altres col·legues o compartir despeses de publicitat.

Internacionalització. Treballar a escala global

"Una galeria amb una línia tan compromesa com la nostra sempre està una mica en crisi", relativitza Álvarez. Malgrat això, la meitat de les vendes de la seva galeria són internacionals. L'altra meitat se la reparteixen primer Catalunya i, en segon lloc, la resta de l'Estat. La participació en les grans fires d'art d'arreu del món és vital. El 30% de les obres d'art que es van vendre el 2010 es van vendre en una fira.

Mimar els de casa. Una injecció d'entusiasme

Álvarez complementa el fort caràcter internacional de la galeria Àngels Barcelona amb un festival local, el Loop, que alhora pretén situar Barcelona en el panorama internacional de l'art contemporani. També destaca que un esdeveniment com Talking Galleries se celebri a la ciutat. "Quan treballes a casa et sents més fort", conclou. Segons Sánchez, la trajectòria local i internacional de la seva galeria van en paral·lel, i veu el seu treball internacional com una fórmula per fer front a la crisi, i de passada injectar recursos i entusiasme en el panorama local.

Sílvia Dauder, de la galeria Projectesd, un altre espai barceloní amb una important presència internacional, és més crítica amb el teixit local. L'absència d'un col·leccionisme fort a la ciutat i d'una aposta decidida per l'art internacional i pels artistes joves són per a ella dos llasts importants que pateix el sector a la ciutat.

Reforçar el teixit artístic. Un centre de producció reactivaria el panorama galerístic

Les galeries d'art s'han d'articular amb molts agents, des dels artistes als quals representen fins als museus i els col·leccionistes que els compren obra. Llucià Homs, mà dreta de Jaume Ciurana a la regidoria de Cultura, Coneixement, Creació i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona -i director durant 15 anys i fins fa pocs mesos d'una galeria amb el seu nom- afirma que "un teixit artístic coherent beneficia també les galeries d'art".

L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat ja treballen per ordenar el fèrtil subsòl de l'art contemporani a la ciutat, que tindrà el Macba com a puntal i referent cultural. Homs subratlla que a Barcelona "cal un centre de producció a la manera dels alemanys", tot i que encara s'ha de veure si s'ubicarà al Canòdrom, com estava previst, o se'n construirà un de nou, segons va defensar ahir Homs. L'Ajuntament, afirma, "escoltarà el sector de les galeries, donarà suport a les iniciatives que ja funcionen i actuarà quan sigui necessari". Per a Homs, si els diferents sistemes artístics de la ciutat -el Macba, les fàbriques de creació i les galeries- s'estructuren, Barcelona pot ser la capital de les arts.

Més continguts de