Publicitat
Publicitat

El gran cronista de la Guerra de Successió es popularitza

S’edita per primera vegada en català l’obra de Castellví

“Quan el sergent major Bernat Faig va entrar a Barcelona travessant la caserna dels francesos l’octubre de 1713, va trobar sobre el camp cinc dones mortes, tres de les quals vestides d’homes, amb les armes buides a les mans, i una amb una daga a la boca”. És un dels molts fragments de Les narracions històriques de Francesc Castellví que, per primera vegada, i gràcies a la traducció d’Antoni Dalmau, es pot llegir en català.

Castellví (Montblanc, 1682 - Viena, 1757) va dedicar més de quatre mil pàgines manuscrites a explicar amb gran detall els orígens, el desenvolupament i les conseqüències de la Guerra de Successió. “És un cronista desmesurat, rigorós i escrupolós que no vol perdre ni l’objectivitat ni l’equanimitat”, explicava ahir l’escriptor Albert Sánchez Piñol durant la presentació de Les narracions històriques de Francesc de Castellví. Episodis de la Guerra de Successió. Textos escollits que acaba de publicar la Generalitat amb motiu del Tricentenari.

“Fins al 2002 a Espanya no hi va haver una edició acurada de la seva obra. La va editar a Madrid una fundació d’ideologia carlina”, detalla Sánchez Piñol. “Ens van fer tres gols”, afegeix. Quan Piñol buscava documentació per escriure Victus i va localitzar una còpia de l’obra manuscrita a la Biblioteca de Catalunya, confessa que va trobar “un tresor”: “Castellví sempre busca alguna cosa bona en les persones, fins i tot en els enemics. A vegades es passa”. Per l’escriptor, la monumental obra d’aquest militar català austriacista i historiador és cabdal. Castellví dóna detalls de tot: “Els últims dies del setge el poble menjava un pa fet amb una massa de pellofes de fava que havien quedat en un dipòsit. Ell fa la prova de tirar-ne un tros a un gos i l’animal fuig corrents”. Castellví va perdre la guerra al camp de batalla i al camp de les lletres. “Ell escriu per explicar la causa catalana al món. La seva arma a l’exili és la lletra. I la tragèdia és que no li van publicar ni una sola pàgina”, diu Sánchez Piñol. Castellví tenia fonts excepcionals. Va ser testimoni del conflicte i va poder parlar amb els seus protagonistes. Va consultar una extensa bibliografia internacional i va fer recerca en arxius privats i estatals. I s’escrivia amb Rafael Casanova.

En aquesta edició, la historiadora Mercè Morales ha fet una tasca titànica: reduir les més de 4.000 pàgines de Castellví a 381. Ha escollit els textos més significatius: “No només és la crònica de la guerra, sinó que Castellví ens introdueix al laberint de la política internacional. Fa història social. Ens parla de tots els ciutadans, de l’aristocràcia i de la gent del mar”. Pel comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, amb aquesta publicació es popularitza el gran cronista de la Guerra de Successió. “Hem adequat la seva obra a la realitat actual per posar-la a disposició del gran públic, i no només d’una selecta minoria”, diu Calçada.

Més continguts de