Publicitat
Publicitat

SAN MIGUEL PRIMAVERA CLUB 2011

Superchunk: "El grup ja no és la prioritat que havia sigut"

Retorn "No ens penedim de no haver dit que ens separàvem per tornar triomfalment" Indústria "Fa 10 anys hauríem venut el doble" Internet "Ja no cal trobar-se un 'flyer' per saber que un grup toca"

Laura Ballance i Mac McCaughan van formar Superchunk el 1989, el mateix any en què van fundar el segell Merge per editar la música del grup. Vint anys després, tant Superchunk com Merge -que edita els discos d'Arcade Fire- s'han convertit en referents indiscutibles de la música independent nord-americana. El quartet indie rock ha estat poc actiu durant l'última dècada, però mai va arribar a plegar. Ara tornen a Barcelona en plena forma, per defensar aquesta nit al San Miguel Primavera Club el seu últim àlbum, Majesty shredding (2010). En parlem amb Laura Ballance, baixista i executiva discogràfica d'èxit.

Superchunk va tocar al Primavera Sound 2010, any en què el festival va acollir el retorn de Pavement. Vostès mai no han anunciat que se separaven i el seu retorn no ha fet tant de soroll. Se'n penedeix?

La veritat és que no. Hem sigut honestos. Nosaltres sabíem que necessitàvem un descans, però no sentíem que el grup s'hagués acabat. Separar-se significa estar fart dels teus companys i divorciar-se. I nosaltres, sí que estàvem una mica farts els uns dels altres, però en vam tenir prou prenent-nos un descans.

El seu últim disc va tenir molt bona rebuda. Ho esperaven?

La veritat és que quan vam treure Majesty shredding tenia una mica de por que la gent s'hagués oblidat una mica de nosaltres, o que no li importéssim. Però sembla que m'equivocava. N'estem molt contents, de la rebuda del disc. Però alhora sóc molt conscient de com de diferents són ara les coses respecte a quan vam publicar el nostre àlbum anterior. La gent compra menys discos, esclar. Crec que en aquestes mateixes condicions el 2001 n'hauríem venut 40.000 exemplars als Estats Units. Ara només n'hem venut 20.000.

Internet ha beneficiat la música?

Gràcies a internet la gent coneix grups que potser abans no hauria conegut mai, i sap quan toquen a la seva ciutat gràcies a les xarxes socials. Abans, primer t'havies de trobar amb un flyer i després te n'havies de recordar!

El secret de Superchunk és que té un so molt distintiu?

Moltes vegades del que es tracta en realitat és de quin grup amb un so determinat descobreix abans la gent, perquè aleshores és aquest grup el que consideren que té un so particular. Jo no crec que Superchunk tingui un so particularment únic, no vam trencar cap barrera, no vam fer res experimental ni estrany, però suposo que a aquestes altures no puc negar que tenim un so propi. Quan vam començar va haver-hi gent que deia que sonàvem com els Buzzcocks. Tant de bo! Vam intentar experimentar una mica, però no va resultar en els nostres millors discos, o com a mínim no en els que han agradat més a la gent. Per això crec que ens va anar bé això de descansar del grup, perquè és com si haguéssim tornat a començar. Ja no estem avorrits de tocar rock directe.

Van estar nou anys sense editar cap disc perquè no trobaven el moment de fer-ho. Superchunk encara és una prioritat?

Crec que haig d'admetre que per a mi el grup ja no és la prioritat que havia sigut. Merge em pren bona part del temps, i la meva filla òbviament és la meva màxima prioritat. M'ho passo molt bé tocant i m'encanta passar l'estona amb la resta de membres del grup, ens ho passem molt bé tocant junts. Però em fa mal l'orella! Així que no puc estar tocant sempre. Si ho faig em quedaré sorda abans dels 50!

Més continguts de