“El hang és un instrument encara jove però molt valuós”
Ravid Goldschmidt, del trio TaHaDi, que actua a l’església del Pi amb Cordes del Món
BarcelonaTaHaDi són Ravid Goldschmidt, Víctor Carol i Nacho Peres, i toquen el hang suís, el didjeridú australià i la tabla índia. Aquest dissabte actuen plegats a la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona (20 h) acompanyats de la formació Cordes del Món. El concert és un pas més en el desenvolupament del hang, un instrument creat a Berna l’any 2000 com a híbrid de l’ steel drum (el tambor metàl·lic de Trinitat i Tobago) i el ghata indi. “El hang és un instrument encara jove, però molt valuós”, diu Goldschmidt, un músic israelià que va treballar com a lutier de hangs a Berna i que des de fa una dècada viu a Barcelona, on ha compartit projectes amb Carles Benavent i Sílvia Pérez Cruz.
El repertori que interpretaran TaHaDi a Santa Maria del Pi inclou peces arranjades per a corda que ajuden a eixamplar les possibilitats del hang, però també altres temes a trio. “Portem tres anys treballant, aprenent el llenguatge dels tres instruments, i hem fet alguns concerts per acabar d’entendre com funcionen plegats la tabla, el didjeridú i el hang. Hem provat moltes coses diferents, fins i tot el calipso”, recorda Goldschmidt, que explica que Nacho Peres aporta “la complexitat de la música clàssica índia”, mentre que ell intenta acostar el resultat a la clàssica europea. Tot i que sovint s’associa el so del hang a sonoritats asiàtiques, Goldschmidt i altres hanguistes fa temps que busquen implicar l’instrument en repertoris europeus. “Quan vaig deixar Suïssa, una de les meves feines va ser col·locar el hang en els mateixos contextos musicals que altres instruments acústics, però tot just hi està entrant. És com un nen petit que crida perquè ningú li fa cas”, diu, conscient de les dificultats que encara ha de superar perquè “falten compositors i músics”. “Però hi estem lluitant. Manu Delago -que va tocar el hang en concerts de Björk- ja l’ha introduït a la London Symphony Orchestra”, explica.
Del Camí de Sant Jaume al Gòtic
Goldschmidt ha interpretat amb el hang obres com la sonata Clar de lluna de Beethoven. “Faig arranjaments per a hang. No toco totes les notes, però agafo l’essència de la partitura i del piano. Ara, en combinar-lo amb les cordes, tot agafa més sentit”, diu. La relació de Goldschmidt amb l’instrument és una aventura que comença a Berna amb els lutiers Felix Rohner i Sabina Schärer. “Per alguna raó que desconeixem, a Suïssa hi havia més de setanta bandes de steel drum, però no hi havia gent que sabés afinar-lo. El Felix i la Sabina van viatjar a Trinitat i Tobago per aprendre’n i quan van tornar van muntar un obrador”, explica. Poc després, van conèixer un músic que volia transformar un steel drum en un instrument que es pogués tocar amb les mans, com el ghata indi. Va ser l’origen del hang. Goldschmidt va treballar amb els lutiers suïssos i quan va dominar la tècnica d’elaboració va rebre l’encàrrec de donar-lo a conèixer. Primer va anar a Bèlgica, però va ser a Barcelona on finalment va trobar el lloc ideal, perquè li van dir que era “molt normal tocar al carrer”.
Tanmateix, si no hagués fet abans el Camí de Sant Jaume seguint la Ruta de la Plata des de Sevilla, potser la història seria diferent. “Quan vaig acabar el camí, un amic que estudiava a Barcelona em va dir que vingués aquí”, recorda. Tocant al carrer, sobretot al barri Gòtic, el va descobrir Carles Benavent, amb qui després va col·laborar posant el hang al servei del flamenc. “Vaig aprenent de tots els músics amb qui toco, com Sílvia Pérez Cruz, Carles Benavent o Jorge Pardo.
Com que la fabricació del hang és un procés encara molt artesanal i no pot satisfer la demanda, Goldschmidt també ha desenvolupat una versió electrònica, l’oval, que va presentar al Sónar+D. Això sí, l’objectiu primordial és seguir explorant i ensenyant les possibilitats d’un instrument que a poc a poc va fent camí.
