EscriptorVam menjar tots dos sols, a casa seva, fa tot just unes setmanes. Havia preparat, com de costum, un banquet descomunal per a mi i un plat minúscul i amb prou feines nutritiu per a ella. Com de costum, es va menjar la seva ració i la meitat de la meva. Estava animada i divertida, vam parlar de tot, ens ho vam passar bé, vaig sortir content de la trobada. Sempre havia pensat que si un dia escrivia sobre Carmen Balcells ompliria diversos volums. Ara que em poso a fer-ho, no tinc paraules. Als que demanen que digui alguna cosa, només puc oferir-los les meves disculpes. M’he quedat mut. La meva amistat amb la Carmen es remunta al 1965 i ha estat i és la meva agent des de fa gairebé quaranta anys. Durant aquest temps, mai se’m va acudir llegir una sola clàusula dels contractes que em passava per signar, com mai vaig deixar de complir a cegues els consells que em donava, en el terreny literari i, sobretot, en el terreny personal. I puc assegurar que la Carmen ha intervingut en els moments més importants de la meva vida. La resta és del coneixements general i són només paraules: la perspicàcia com a lectora, el talent per als negocis, la generositat desbordant, l’ocurrència genial, l’anècdota extravagant, la llàgrima fàcil, el riure constant, l’autoritat intel·lectual i moral. Sense altre material que la intel·ligència, l’energia i l’entrega va construir una cosa equivalent a l’Imperi Romà i el va mantenir dia a dia i pedra a pedra. Ara no és el moment de la història ni de la valoració ni de l’elogi, sinó del desconsol.
