Al final, la música de Steve Reich va guanyar la partida. Dues baixes consecutives, primer Reich i després Carles Santos, van rebaixar les expectatives en l'obertura del Sónar. Però dijous el concert inaugural va aixecar ràpidament el vol gràcies a l'entusiasme del conjunt instrumental Bcn216 i el quartet vocal britànic Synergy Vocals en la interpretació de Music for 18 musicians , peça estel·lar d'un concert concebut com a homenatge a un dels pares del minimalisme.
La cèlebre partitura es va estrenar el 1976. Han passat 35 anys i aquí, tristament, segueix sent una raresa als auditoris. Per això s'esperava amb enorme il·lusió la visita de Reich a L'Auditori. Sens dubte, la seva presència hauria afegit un plus d'emoció a la vetllada. Però, pel que fa al nivell del concert, l'absència no va rebaixar de manera significativa la qualitat de la versió. El mateix es pot dir de la baixa de Santos: tant Reich com el músic de Vinaròs havien de tocar la part (piano IV) d'un dels quatre pianistes que intervenen en l'obra, assignada finalment a Miquel Villalba, un dels pianistes del conjunt barceloní. Curiosament, encara que, com el seu nom indica, intervenen 18 músics en la seva interpretació, en aquesta ocasió en van ser 19. L'augment puntual de la plantilla és cosa de Reich. Normalment, el músic que toca la part del piano IV també ha de tocar les maraques en una part de l'obra. Reich no pensava fer aquest doblet, així que es va contractar un músic extra, que al final va participar en la que podem anomenar, de manera circumstancial, Music for 19 musicians .
La hipnòtica energia musical de Reich va inundar L'Auditori amb força, i les essències del millor minimalisme, de la repetició concebuda com a motor permanent d'experiències sonores, van captivar un públic que va rebre una excitant injecció d'energia sonora en les seves venes melòmanes. Els batecs de la música de Reich marquen l'esdevenir d'un espai sonor el teixit del qual s'expandeix en subtils variacions. Gran treball de Bcn216 -el conjunt ja va tocar una peça essencial de Reich, Bright light, big city , la nit inaugural de L'Auditori, el 1999- i del quartet vocal liderat per Micaela Haslam, especialitzat en el repertori minimalista i tot un referent en aquesta obra, que han interpretat en directe prop de 80 vegades. La vetllada, que es va obrir amb una sensacional versió del Sextet per a quatre percussions, dos pianos i sintetitzador, es va tancar amb una entusiasta resposta del públic.
Per imponderables del destí, l'homenatge va ser al final un concert de Reich sense Reich. Però no per això va deixar de ser un gran concert.
