Publicitat
Publicitat

Surts de l'obra fent olor de pólvora

'Una història catalana'

"Ara farem que parlem pallarès", diu una de les actrius que componen el repartiment superlatiu d' Una història catalana , una obra de teatre que ningú no s'hauria de perdre. I, efectivament, els actors es posen a parlar en pallarès, i al cap d'un moment, els mateixos actors són a la Mina i parlen castellà cañí . Tot lliga de meravella, quatre objectes i dues portes fan dos mons, i l'obra és quasi perfecta (el quasi és pel final, que s'allargassa una mica: algú podria fer saber al senyor Mascarell que aquí sí que hi podria aplicar la tisora i no en altres bandes?). Fa riure, fa estremir, té bruixes de muntanya, quinquis atracadors de bancs, escopetes, el dimoni, el Samaranch (i això són dos personatges diferents), fills de bona família comprant quilos de cocaïna, promotors immobiliaris sense escrúpols, i tots tenen por, molta por. Ja ho diu el tràiler de l'obra: "Catalunya, terra d'acollida. Vés amb compte". Retinguin el nom de l'autor: Jordi Casanovas. Ja el coneixien? No hi fa res, tornin-lo a retenir. Sí, és el de la companyia FlyHard, amb sala pròpia. Amb sala pròpia? Sí, al barri de Sants. N'hi ha que no esperen que els vinguin a buscar del TNC i s'espavilen. Però Una història catalana no es representa al TNC? Sí, dins del projecte T6, que és allò tan llauna de vegades dels dramaturgs emergents, però que, de sobte, oh miracle!, funciona, i ens dóna la Terra Baixa del segle XXI, amb un Manelic crescut a la Mina i rebutjat per una pubilla catalana de les Tres Torres que, entre l'espasa i la paret, li confessa que no es pot casar amb ell: "Perquè no ets d'aquí".

Que no és d'aquí? Això ja ho veurem. El Cala, o Andrés Herrera -quin prodigi d'actor, per favor!-, té clar que, si no l'accepten d'una manera, ho faran d'una altra. Comprarà tot Catalunya. I a fe que ho intenta, o almenys simbòlicament, que som al teatre: és a punt de comprar una muntanya sencera, una muntanya com la de Tor, plena de pallaresos primitius, gairebé salvatges, covards, i que no seran fàcils de convèncer. Alguns es voldran vendre per quatre xavos, d'altres es faran les bruixes per defensar-se (Míriam Iscla ho fa tan bé que jo mateixa tinc dubtes que no ho sigui, de bruixa). De l'obra, en surts fent olor de pólvora i amb una pregunta al cap: "Però com s'hauria pogut fer català, El Cala?" Potser si hagués fet que parlava pallarès?

Més continguts de