Una història d’amor lèsbic a la França dels anys 70

BarcelonaNo és la primera vegada que l’actriu belga Cécile de France interpreta una lesbiana. Ja ho ha fet en cinc ocasions, però afirma que el seu paper a Un amor de verano, de Catherine Corsini, que s’estrena demà als cinemes, és diferent. “A la trilogia de Cédric Klapisch [ Una casa de bojos, Les nines russes i Nova vida a Nova York ] era la millor amiga de l’heroi -no pas heroïna, eh?-; a Alta tensión estava enamorada de l’altra protagonista però era una psicòpata i matava a tothom, i a Soeur Sourire [pel·lícula inèdita a Catalunya, en què interpreta una monja] no acceptava la meva condició. Aquesta, finalment, és una veritable història d’amor”, explicava l’actriu a l’ARA al Festival de Locarno, on el film es va estrenar l’any passat.

La pel·lícula, que avui inaugura el festival Fire!!, explica la història d’amor entre una jove pagesa (Izïa Higelin) i una dona casada (Cécile de France), que es replantejarà la seva sexualitat. “Cal explicar històries d’amor entre dues dones perquè hi ha poques pel·lícules per a un gran públic que les expliquin. Cal que les noies homosexuals tinguin referents i que amb les imatges es puguin sentir menys aïllades. És el que falta a la literatura i al cinema. No n’hi ha tantes com d’històries heterosexuals”, explica Corsini. “La història d’amor del film és molt intensa, emotiva i universal. Parla més sobre l’ésser humà que sobre l’homosexualitat”, matisa l’actriu, i insisteix en la idea d’universalitat: “La Catherine va escollir explicar un melodrama amb tots els codis dels films que tenim en la nostra cultura i que desperten en nosaltres les emocions universals”.

L’empremta de ‘La vida d’Adèle’

Un amor de verano té punts en comú amb una altra coneguda pel·lícula francesa sobre amors lèsbics, La vida d’Adèle, d’Abdellatif Kechiche. “Vaig escriure el guió quan La vida d’Adèle es projectava a Canes. Vaig dubtar un moment, perquè admiro molt Kechiche. Vaig pensar que aquell era un film molt radical i important. Però em vaig dir que jo era dona i tenia ganes d’explicar aquesta història. Jo mateixa visc amb una dona i estic legitimada per explicar-la”, confessa la directora. Els dos films coincideixen a explicar l’amor sense amagar el sexe: “Al meu film hi ha sobretot escenes de nuesa, que estan molt relacionades amb l’època: el fet que les dones diguin que el seu cos els pertany. Eren els setanta, els temps de Woodstock”, puntualitza Corsini.

Un amor de verano situa l’acció a la França dels anys 70, enmig dels moviments d’alliberació de la dona. “Creia que, en vista dels esdeveniments que hi ha hagut a França en contra dels matrimonis homosexuals i en vista de la gent que es posiciona en contra del feminisme, era interessant mostrar l’evolució des dels anys 70, que és quan neix realment el feminisme, amb dones que volen apropiar-se del seu cos per reivindicar coses essencials com el dret a l’avortament. És a dir, mostrar a les noves generacions tot el que el feminisme havia aportat i que avui s’ha oblidat”, afirma Corsini.

El film planteja també el contrast entre el camp i la ciutat. Izïa Higelin, filla de l’actor i cantant Jacques Higelin, interpreta la jove grangera que trobarà a París l’amor i la llibertat que no serà capaç de reivindicar quan hagi de tornar al medi familiar i s’hagi d’enfrontar a la seva mare, un personatge creat amb molt de respecte per Corsini i excel·lentment interpretat per Noémie Lvovsky: “Noémie ha tingut la intel·ligència de no caure en la trampa de representar la mare antipàtica que potser una altra actriu hauria fet. Ella ha anat més enllà: la humanitza, no la jutja. La comprenem perquè és algú que no sap què és l’homosexualitat, sent la por al que és desconegut”, afirma amb admiració De France.