Una història sobre el sentit de la vida

BarcelonaYu Dongyue, Lu Decheng i Yu Zhijian eren tres estudiants xinesos que van ser condemnats a vint anys de presó per haver embrutat el gran retrat de Mao Zedong a la revolta de Tiananmen. Per què ho van fer? ¿No va ser una acció ingènua i inútil en el context d’una protesta multitudinària? ¿De què va servir el sacrifici? Això i altres coses es pregunta la Madeleine (brillant Fina Rius), una traductora canadenca insatisfeta amb ella mateixa que descobreix la notícia de l’alliberament de Yu Dongyue disset anys després i decideix comunicar-se amb ell.

Penso en Yu, l’obra de Carole Fréchette, ens parla del sentit de la vida a través d’aquesta dona que vol orientar la seva existència; de la Lin (Mar Ulldemolins), una noia xinesa a la recerca d’una vida millor a qui fa classes de francès, i del Jérémie (sorprenent Pep Ferrer), un ebenista amb un fill discapacitat que busca conversa i companyia. Un retrat humà escrit amb precisió que mostra tres maneres d’enfocar l’existència i reflexiona sobre la capacitat personal de cadascú per conduir la seva vida, per assumir la seva llibertat. ¿No necessitem tots plegats alguna revolta interior?

Fréchette perfila els personatges amb profunditat per fer-nos-els pròxims, empàtics en un text que projecta la individualitat en la col·lectivitat. Imma Colomer ratifica la seva qualitat com a directora harmonitzant els tres perfils dins d’una textura emocional de gran tendresa. Gent corrent amb vides corrents amb una aspiració comuna: viure. Una funció molt ben interpretada i amb un eficaç espai escènic (Max Glaenzel) que ens deixa al mateix temps commoguts i pensatius.