Un historiador demana diners als ciutadans per reclamar els 'papers de Salamanca' a la Generalitat de Catalunya

BarcelonaL'investigador de Salamanca Policarpo Sánchez fa mesos que batalla perquè l'arxiu de Salamanca recuperi tots i cadascun dels documents que han estat retornats a la Generalitat de Catalunya. Aquests documents van ser requisats per les tropes franquistes a famílies, institucions i entitats i dipositats a Salamanca. Sánchez, però, considera que són de Salamanca i ara demana, a través del diari Abc, ajuda ciutadana per enfrontar-se legalment a la Generalitat. En total, reclama 4.000 euros. En l'article, l''Abc', fins i tot, adjunta el compte corrent per als lectors que hi vulguin fer aportacions.

Fa més d'un any, Policarpo Sánchez va impulsar Salvar el Archivo de Salamanca, una associació que pretén que tornin al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca els documents que es van enviar "il·legalment" a Catalunya. El seu punt de vista difereix totalment del de la Generalitat de Catalunya o del de la Comissió de la Dignitat, que fa més de 10 anys que batalla perquè tornin els documents espoliats amb finalitats repressores durant el franquisme. El desembre passat van tornar a Catalunya alguns d'aquests documents llargament reivindicats. Els van recollir els fills i néts dels propietaris originals. En total, al desembre, van arribar 235 capses de documentació textual, 359 llibres, 10 cartells, 3 mapes i 4 banderes. Es van restituir alguns d’aquests documents als seus propietaris legítims, entre els quals hi ha el Centro Asturiano, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el Cadci, la CNT, el PSUC, ERC i la UGT. També es van recuperar els 'papers' de Teresa Rovira (els va recollir la seva néta, perquè Rovira va morir fa més d'un any), Odina Capo (filla del naturista Nicolás Capo) i Clara Riba i Romeva (néta del pedagog i polític Pau Romeva). Riba va recollir una carta de l’avi. “En tornar de l’exili van anar a la que va ser casa seva i ja hi vivia una altra gent. Dels documents que tenia no en quedava res”, va dir.

“Han segrestat part de la seva memòria personal. I haurien de recordar [referint-se al govern espanyol] que no enviant els 'papers' demostren una falta de respecte, perquè cada any que passa hi ha menys possibilitats que les víctimes rebin aquests 'papers' en vida”, va lamentar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell.