Publicitat
Publicitat

José Coronado "La imatge de galant ha sigut una llosa per a mi "

Trajectòria Compleix vint-i-cinc anys de professió amb un personatge que val el seu pes en premis Goya Agraït Diu que és un regal que li ha fet Enrique Urbizu, el seu amic, per celebrar l'aniversari

El protagonista de No habrá paz para los malvados , Santos Trinidad, passeja pel costat fosc de la vida i té un passat que el turmenta. Un personatge al límit és un bombó per a qualsevol actor. En el cinema d'Urbizu, a més a més, posseeixen un misteri que els fa especials. Santos va ser un bon policia en el passat però l'atzar el va conduir al costat fosc, el va convertir en una deixalla de la societat, un fill de puta, canalla, que odia el món i no té cap raó per viure i un bon dia troba una raó per morir.

És un personatge molt físic, gairebé sense diàlegs, tot un repte. Com se'l va preparar?

Fa quatre anys que estic involucrat en el projecte. Dos o tres mesos abans del rodatge vaig començar a engreixar-me i deixar-me créixer els cabells i la barba. Es tractava sobretot d'abandonar-me, però tant físicament com mentalment. Ja fa molt de temps que estic a la professió i no tinc cap problema a deixar penjat el personatge quan l'escena acaba, però aquest cop no, dormia amb la roba i les botes del personatge.

Per què és tan difícil veure bon cinema de gènere espanyol?

Per a un productor és molt més difícil aixecar un thriller que un drama o una comèdia. Potser per això és important que el gènere t'agradi molt, i a mi i a l'Enrique ens apas siona. Hem vist tantes pel·lícules que això ens permet no imitar-les, trobar la nostra veu sense haver de fer servir la d'un altre.

Sempre l'ha perseguit una imatge de galant. Ha gaudit enlletgint-se per a la pel·lícula?

Molt, moltíssim. És una llosa amb la qual he lluitat tota la meva carrera... Tot i que no en renego, eh! La galania és el que em va portar a treballar en la professió quan jo no tenia cap formació com a actor, em servia per obrir-me pas en aquest món. Però un cop em vaig sentir més segur amb les eines de la interpretació vaig buscar un altre tipus de personatges, com el de Goya en Burdeos . És una creu que he portat molt de temps que ara ja fa temps que no em retreuen. Però mira, si algú encara em veu com a galant amb 54 anys, jo encantat.

És Santos Trinidad el personatge més difícil que ha interpretat?

Sí, sí que ho és. Jo amb Enrique Urbizu em tiro per un barranc. Confio en el seu talent i, a més, sé que m'estima molt. No me la jugarà mai. Jo ja sabia que teníem una bona història, un bon guió i un bon personatge, però ha de passar el test del públic.

Sempre es diu que la televisió crema els actors. Vostè alterna els dos mitjans i sembla sortir-ne indemne.

La televisió és molt perillosa, però també és la que més et pot donar en menys temps, és el mitjà amb el qual pots arribar a més gent. És una partida arriscada però te l'has de jugar. A mi no m'ha anat malament. Però també alterno el cinema amb el teatre, i penso que un actor del segle XXI ha d'alternar els tres mitjans. I a part, si cal fer publicitat, doncs es fa; així com recitar poesia, doblar videojocs o el que sigui.

Més continguts de