Publicitat
Publicitat

La indignació també es fa sentir al Pròxims

La crisi, les retallades socials i la pujada de l'IVA també van ser presents dijous al Poble Espanyol de Barcelona, en la segona edició del Festival Pròxims. Bona part del públic va decidir passar abans per la manifestació que va recórrer el centre de la ciutat, la qual cosa va afectar els primers concerts. A les set de la tarda, el folk mediterrani de Litoral va tenir pocs espectadors, però molts van compartir la reivindicació dels manifestants lluint els adhesius amb el lema "La cultura no és un luxe" que va promoure el suplement cultural de l'ARA, Time Out . També el duien Els Surfing Sirles, que van sonar menys ferotges que altres vegades. La grandària de l'escenari i la distància amb el públic no ajuden al seu garatge punk.

Més tard, Martí Sales, cantant dels Sirles, va marcar el punt més reivindicatiu de la nit. Després que David Carabén, de Mishima, llegís un manifest conjunt contra la pujada de l'IVA, Sales va recitar el poema de Joan Brossa La gent no s'adona del poder que té... , en què es fa una crida a "una vaga general de set dies" per "demostrar que les lleis que imposen no són necessàries".

La Iaia, que van pujar a l'escenari a les nou, van confirmar la solidesa del seu directe i van refermar la seva personalitat fent una versió gens convencional de Wa yeah! ,d'Antònia Font. Just després, Maika Makovski va combinar els teclats i la guitarra amb el suport d'un efectiu trio de rock elèctric que va ser ben rebut pel públic. L'electricitat també va ser l'aposta de The New Raemon, sobretot en un final sorollós en què va enllaçar Soñar la muerte i Llenos de gracia (amb un vers potser premonitori: " Todo se va a torcer "). Abans havia repartit el joc entre hits com La cafetera i Tú, Garfunkel ; versions de Nueva Vulcano i David Bazan, i cançons del projecte amb Francisco Nixon i Ricardo Vicente.

Mishima van tancar el festival amb una hora i mitja de comunió amb el públic: d'un inici més atmosfèric amb Tornaràs a tremolar a un doble bis amb la gent donant continuïtat al cor de No obeir (que també pot tenir una lectura política) i compartint l'èpica d' El camí més llarg .

Més continguts de