Publicitat
Publicitat

El CaixaForum de Barcelona celebra el desè aniversari amb Goya i Delacroix

Obert el març de 2001, el centre d'exposicions de l'Obra Social de La Caixa farà coincidir dues exposicions de Delacoix i Goya com a celebració de l'aniversari. Els impressinonistes francesos, Enric Sagnier, Bestué i Vives i l'arquitectura dels cellers, les torres i gratacels completen la temporada d'exposicions

La mostra més important sobre Eugène Delacroix dels últims 50 anys i una àmplia retrospectiva sobre Francisco de Goya, a partir dels fons del Museu del Prado, conviuran la primavera de 2012 al CaixaForum de Barcelona, coincidint amb el desè aniversari de la institució. Aquests són els dos projectes més destacables de la programació del centre barceloní, inaugurat al mes de març de 2002, i que també donarà a conèixer a partir de novembre la col·lecció del Clark Art Institute de pintura impressionista –Barcelona serà l'única ciutat de l'Estat que acollirà l'exposició–, i entre octubre i gener, una exposició sobre l'empremta de l'empresari Serge Diaghilev i la seva companyia, els Ballets Russos, en la història de l'art.

El director de l'àrea de Cultura de la Fundació La Caixa, Ignasi Miró, ha comentat avui en roda de premsa que ja en l'any 2004 van iniciar converses amb el museu del Louvre per poder portar a Espanya les obres més emblemàtiques del visceral i apassionat Eugène Delacroix (1798-1863), qui, a més, sentia una gran admiració per Francisco de Goya. L'exposició de Delacroix, que es podrà veure primer a Madrid, on s'inaugurarà el dia 18 d'octubre, és la més completa realitzada a Espanya sobre el francès i la més important a nivell internacional que es porta a terme des de la que es va organitzar a París el 1963, quan es va commemorar el centenari de la seva mort. Amb préstecs del Louvre, de la National Gallery de Londres o del Metropolitan Museum de Nova York, reunirà un total de 145 obres, algunes tan conegudes com Grècia expirant sobre les ruïnes de Missolonghi o Dones d'Alger a les seves habitacions. Per Miró, l'exposició, que a Barcelona s'inaugurarà el 15 de febrer i durarà fins al 20 de maig, "omplirà un buit en la història de les exposicions a Espanya", a la vegada que "configura el projecte més important dedicat a Delacroix en els últims cinquanta anys". Coincidint amb aquesta iniciativa, s'inaugurarà al març Goya: Llums i ombres, en què, sota el comissariat de Manuela Mena i José Manuel Matilla, tots dos del Museu del Prado, s'oferirà un recorregut cronològic per un centenar d'obres del mestre aragonès. Per primera vegada a Barcelona, i gràcies a l'acord de col·laboració subscrit entre l'Obra Social La Caixa i el Museu del Prado, es podran veure peces tan destacades de l'artista com La maja vestida, El parasol, Vol de bruixes o Encara aprenc. Miró ha subratllat el fet que el públic tindrà "una ocasió irrepetible" per poder visionar durant unes setmanes les dues exposicions –la de Goya es clausurarà el 24 de juny– i poder comparar, per exemple, La maja vestida amb Dones d'Alger en les seves habitacions.

També serà excepcional, segons la seva opinió, l'exposició que el 17 de novembre s'inaugurarà sobre els impressionistes francesos de la col·lecció de l'Sterling and Francine Clark Art Institute, amb obres com Ballarines a classe, de Degas, Roses en un gerro, de Manet, o Retrat de Thérese Berard, de Renoir. Les obres, habitualment en un centre dels EUA, podran veure's únicament en vuit ciutats de tot el món, una d'elles Barcelona.

La temporada s'inicia el 13 de setembre amb una aproximació a la figura de l'arquitecte Enric Sagnier, i l'arquitectura tornarà a ser el tema central de dues exposicions més, una dedicada als cellers de les cooperatives catalanes, les "catedrals del vi", com les va anomenar Guimerà, i una sobre les imponents torres i gratacels que l'home ha projectat al llarg del temps. Durant aquests mesos, hi haurà, igualment, espai per a l'art més contemporani, com el que practiquen els barcelonins David Bestué i Marc Vives, que presentaran la peça Accions a l'Univers.

Etiquetes

Més continguts de