Publicitat
Publicitat

LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ, A JUDICI

La polèmica imputació del director del Festival de Sitges ens convida a reflexionar sobre els vetos legals a la creació artística

Els límits de la f icció

No tot està permès en pro de la llibertat d'expressió. La legislació marca territoris vedats als creadors, però l'aplicació de la llei és molt subjectiva, com demostra la imputació del director Ángel Sala.

Deia Luis Buñuel per boca d'un jutge a Ensayo de un crimen que "els pensaments no delinqueixen". Però la representació d'alguns pensaments en forma d'obra de ficció, d'acord amb el Codi Penal espanyol, sí que poden ser susceptibles de ser castigats jurídicament. Aquesta setmana, el titular del jutjat número 8 de Vilanova i la Geltrú va imputar Ángel Sala, director del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya, per haver permès l'exhibició de la pel·lícula A serbian film en el marc de la passada edició del festival. La pel·lícula és una ficció que arrossega molta polèmica pel seu explosiu contingut sexual, que es concreta sobretot en dues escenes que mostren la violació (òbviament simulades) de dos nens, un d'ells un nounat. Tanmateix, després de voltar per festivals de mig món i recol·lectar importants premis en alguns d'ells, a l'Estat espanyol la justícia ha prohibit la seva exhibició i n'ha imputat el responsable en una causa judicial. Per què aquí sí i a altres indrets no? Quins són els límits de la ficció?

Corona, terrorisme i Holocaust

Des que el 1977 es va derogar la llei de censura heretada del franquisme, la llibertat d'expressió va obrir de bat a bat les portes de la creació artística, però amb certs impediments. Joan Josep Queralt, catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona, recorda que hi ha certs temes al voltant dels quals la llei es mostra particularment sensible. "La crítica que es pot fer de la Corona espanyola està limitada. No passa el mateix amb altres monarquies com l'anglesa, on no existeix cap mena de restricció. En general, pel que fa a les limitacions de les llibertats d'expressió, les societats anglosaxones són més avançades que les europees".

L'enaltiment del terrorisme també està considerat un delicte pel Codi Penal espanyol. Això no vol dir que una obra de ficció no pugui estar protagonitzada per terroristes; de fet n'hi ha molts exemples, però la majoria són etarres penedits. Un altre punt sensible és el de l'antisemitisme i la negació de l'Holocaust. "El problema en aquest cas no és que es mostri el genocidi, sinó que se'n faci apologia. I si estem parlant d'una obra de ficció, hauria de ser la tesi de l'obra". Però com es distingeix això, si moltes vegades no es posen d'acord ni els mateixos especialistes? "La veritat és que no hi ha una regla matemàtica -admet-. Ara bé, la presumpció sempre hauria de ser a favor de la llibertat d'expressió". En el cas concret de A serbian film , Queralt ho té molt clar: "No és el mateix fer una pel·lícula pornogràfica que una sobre pornografia". I si una pel·lícula concita el rebuig d'amplis sectors de la societat? "El mal gust no està en el Codi Penal. Si fos així, el 80% de la gent estaria a la presó", remata.

Què és pornogràfic?

La representació de la sexualitat infantil trepitja un territori encara ambigu en l'actual Codi Penal. El delicte pel qual s'imputa Ángel Sala està recollit en l'article 189.7, que castiga l'exhibició de material pornogràfic infantil, tot i que no s'utilitzi directament a menors. És a dir, que el fiscal entén que cap menor ha patit maltracte o abús, però condemna la utilització de la seva imatge per considerar que el material resultant és pornogràfic. Però què és pornogràfic i què no ho és? En termes legals, la pornografia és un concepte jurídic indeterminat. I què vol dir això? Que és el jutge qui decideix.

Romà Gubern, historiador del cinema i catedràtic de comunicació audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona, autor de llibres com La imagen pornográfica y otras perversiones ópticas , reconeix que hi ha un llarg debat al darrere, "i en el fons és un debat semàntic. Els britànics, de forma pragmàtica, van considerar el 1959 que pornogràfic era el contingut sexual en què no hi ha valors redemptors, artístics o literaris. Però qui estableix aquests valors?". Tornem al punt de partida. "Si entrem en aquesta dinàmica, confonem vida i ficció, i això sí que és pervers", conclou Gubern. "Criminalitzar una ficció és un disbarat que podria portar a prohibir Shakespeare".

Sigui com sigui, la utilització de la imatge d'un nen en una ficció susceptible de ser considerada pornogràfica continua aixecant suspicàcies i provocant excepcions en els raonaments. El psicòleg clínic i psicoanalista Josep Maria Panés afirma que "en aquests casos no sabem si l'ús de la seva imatge pot ser perjudicial per a l'infant. Però davant del dubte, jo sóc partidari del proteccionisme extrem". És també la posició del conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, que assenyala que la convenció de les Nacions Unides protegeix els nens de l'explotació en espectacles pornogràfics i, tot i no haver vist la pel·lícula, considera que els menors no haurien d'estar involucrats en situacions tan fortes.

Per Gubern, aquest succés s'inscriu dins un clima de regressió de la permissivitat. "Les forces conservadores estan fent retrocedir el progrés que havíem conquerit des del 1977", conclou preocupat.

Més continguts de