La limusina d'Antònia Font
SON FUSTERET , un descampat enmig del no-res que cal tancar i condicionar, és l'espai on hem decidit fer el concert de Palma. La primera opció i la més econòmica era el Palma Arena, un espai que no ha servit per fer el que es va projectar i que ara es mira de reconvertir en l'auditori amb pitjor so de la Mediterrània. Seria millor que hi fessin visites guiades per veure com no s'han de fer les coses, com a monument a la ignomínia. D'aquesta manera, la gent que va venir de la península i de Menorca i les Pitiüses haguessin pogut aprofitar una mica més el viatge a la metropòlilla .
"BONA NIT, MALLORCA!" Recordo quan l'Albert Pla va venir a presentar La diferencia al teatre de Can Ventosa, a Eivissa. En un moment de l'espectacle -em sembla que quan canta Malos pensamientos - es posa molt rocker -o en fa una paròdia, amb l'Albert no se sap mai- i es dirigeix al públic per encendre'l. Provocador, saluda la gent com si estigués tocant al poble veí. O sigui, si va a Sabadell els diu: "Bona nit, Terrassa!" Aquell dia, abans del concert, em va preguntar a qui tenien més mania els eivissencs. Quan es va acostar el moment va deixar anar un "bona nit, Mallorca!", que va provocar una de les relacions més viscerals i arrauxades de la gira.
ROSENDO I LOS MOJINOS ESCOZÍOS Amb el regust d'un concert que ha anat a més al llarg de tres hores, sortim de festa.
Ara fa 20 anys vam anar a Sineu, un poble del centre de l'illa. La gent va desbordar totes les expectatives. El concert tenia una intensitat bestial. Una pluja inesperada ens va obligar a fer mitja part. Jo estava a 39 de febre. Després de reprendre l'actuació i acabar el repertori, el Tiriti, el nostre home de confiança en aquell temps, em va portar directament de l'escenari a l'hotel. L'endemà teníem un concert a prop de Tarragona. Em van donar una clau i em vaig deixar caure sobre un llit on vaig suar i suar. A les deu del matí havíem de ser un altre cop a l'aeroport. Em vaig despertar amb un gran mal de cap. Vaig mirar el rellotge i eren prop de les dues de la tarda. Faltaven poques hores per fer les proves de so a Tarragona. Vaig demanar a recepció per la resta de companys. No hi havia mòbils i allà no sabien res. El Tiriti s'havia equivocat d'hotel. Em buscava la Guàrdia Civil quan vaig arribar a Son Sant Joan. Vaig arribar al concert just per sortir a dir: "Bona nit, malparits!"
Caminem pel passeig marítim de Palma buscant un caixer. En David Julià, el fotògraf que ens acompanya aquest mes, obre la comitiva amb les seves grenyes i la seva panxa cervesera. Fem més de dos quilòmetres travessant terrasses plenes d'homes pentinats com el CR7, i de dones amb faldilles curtes i escots etílics. De sobte, sentim: "Mira, los Mojinos Escozíos!" Quan per fi trobem un local on fins i tot sona el Rodhouse blues de The Doors, un noi se m'acosta i em pregunta si soc el Rosendo. Li dic que no, però ell i els seus amics es passen la nit perseguint-me mentre toquen unes guitarres imaginàries i em canten Maneras de vivir !
TURBULÈNCIES El diumenge al migdia agafem l'avió cap a Barcelona. Fa vent i sortim derrapant cap al cel amb un pilot anomenat Cortinas al comandament. Un cop a l'Eixample esquerre, després de treballar un deliri que volem parir amb el Xarim Aresté, surto un altre cop cap a l'aeroport. El vent segueix bufant fort. Les hostesses no s'aixequen en tot el vol. Quan som a prop d'Eivissa ja és de nit. Des de la finestreta de l'avió puc veure el foc a Roca Llisa. Aquest any hem patit molt. Per a una illa que viu del seu paisatge i de la seva riquesa natural, això ja és massa. De tota manera, després d'entrar a la pista culejant empesos pel vent, celebro tornar a ser a casa, a Ses Salines, salvat per aquest indret salat.
PLAÇA DE BRAUS de Tarragona. Demà actuem però avui ja sóc a Vilafranca. He vingut amb el David, la nit abans. Hem sopat, hem tastat els sucs del Penedès i ens hem fet tots amics. El Carles Francino i l'Ana García Siñeriz han anat a dormir d'hora. Ens quedem fins que ens fan fora del restaurant amb el Javier Coronas i els Antònia Font. El programa Hoy por hoy de la SER es fa des del Vinseum (Museu de les Cultures del Vi) de Vilafranca. Acabem en un hotel rural a Moja jugant als daus mallorquins fins a les cinc de la matinada. Hem de ser aviat a Vilafranca. Som els convidats del Francino. Després dels comiats marxem cap a Barcelona. Davant del museu ens hi espera una limusina que ens durà fins a la porta de casa després de deixar el Pau i el Joan Miquel al seu hotel a les Corts. Coses dels contractes publicitaris... i de les influències d'Antònia Font.
