08/07/2016

La literatura catalana, encara invisible a Espanya

3 min
Maria Bohigas, Albert Pèlach i Emili Rosales a la taula rodona En català i en castellà: intercanvis històrics i plans de futur.

BarcelonaLa primera edició del Fòrum Edita de Barcelona -una plataforma de debat sectorial que reuneix editors i uns 200 professionals inscrits- està superant les expectatives inicials i es confirma com una cita no només esperada sinó necessària. Durant tot el dia d’ahir, a l’auditori de la seu del carrer Balmes de la Universitat Pompeu Fabra -ple fins dalt-, una vintena de ponents van compartir taules rodones, per exemple, sobre els intercanvis històrics entre català i castellà.

Richard Charkin, president de l’Associació Internacional d’Editors i director de Bloomsbury, deia a primera hora del matí que “després d’uns anys dirigits pel departament de màrqueting i vendes, cal recuperar la confiança dels autors”. Al migdia, però, Maria Bohigas -de Club Editor- recordava que les vendes del llibre en català continuen sent les mateixes que a principis del segle XX: les xifres poden desencoratjar fàcilment els autors. “El 1904 Caterina Albert va escriure al seu editor per preguntar-li com creia que serien rebuts els seus primers relats, i ell li va dir que a Catalunya hi havia 400 lectors per a la poesia i un miler per a la prosa”, va comentar. Emili Rosales, de Grup 62, va aportar alguna “experiència contrària”, com ara “l’èxit de Jaume Cabré”. Bohigas va recordar que anys enrere només podien optar a ajudes de la Generalitat els llibres dels quals es fes una tirada mínima de 1.100 exemplars, i que “va ser Planeta qui va demanar que s’abaixés aquest sostre fins als 600 exemplars”. Era una manera de dir que el cas Cabré -que ven desenes de milers d’exemplars i està traduït a una vintena de llengües- és l’excepció, no la norma, si bé l’oferta en català actualment és molt més alta que la de fa un segle. El fantasma més incòmode que va invocar Bohigas va ser el de la invisibilitat dels autors catalans a Espanya. “Hi ha una extraordinària resistència per part dels mitjans literaris espanyols a l’hora d’acollir la tradició catalana, sigui com a producció del país o estrangera”, va dir. Rosales va estar-hi d’acord, tot i que per a ell “l’anormalitat” es troba sobretot a l’hora “de trobar un públic lector espanyol per als llibres catalans”.

“A mi em sembla que tant el mercat castellà com el català estan normalitzats -va exposar Albert Pèlach, d’Enciclopèdia Catalana-. El català mou un 25% aproximat de la facturació a Catalunya i encara és una xifra objectivament baixa. Crec que el sector mereix un suport específic com a indústria estratègica del país. El llibre és una excepcionalitat cultural”.

Els llibres ens fan “millors”

La taula Nous editors, nous gustos va convocar quatre editors amb projectes joves. Entre aquestes noves veus hi havia les de Laura Huerga, de Raig Verd, i Jan Martí, de Blackie Books. “El que em deixa més atònita és, més que les xifres, la possibilitat de trobar escletxes de mercat, com ara llibreters que t’aguanten una novetat al taulell o aquells periodistes que es llegeixen un autor polonès desconegut”, va dir Huerga. Jordi Nadal, de Plataforma, va constatar que “trobar llibres bons és fàcil, el que costa molt és vendre’ls”. I va afegir: “La lectura no només et fa millor persona, sinó que et converteix en millor professional. Els nens que creixen en llars on hi ha més de 200 llibres tenen més opcions d’evitar el fracàs escolar”.

stats