Publicitat
Publicitat

La llarga relació de Hamilton amb Cadaqués

Des que s'hi va construir una casa el 1968, Hamilton no va deixar d'anar a Cadaqués cap any. Ja era un habitual d'El Bulli molt abans que Ferran Adrià es posés al capdavant del restaurant de la cala Montjoi. El 2005, arran de la participació d'Adrià a la Documenta de Kassel (l'entrada d'un cuiner al santuari de l'art contemporani va fer córrer rius de tinta), Hamilton, que ja era un comensal privilegiat d'El Bulli, va seguir encara de més a prop la cuina d'Adrià. D'aquesta amistat en va sorgir el llibre Menjar per pensar. Pensar per menjar , editat per Hamilton i Vicente Todolí, aleshores director de la Tate Modern, que havia sigut el comissari de la seva exposició al Macba.

Hamilton havia arribat a Cadaqués als seixanta seguint un artista que admirava, Marcel Duchamp, que hi va viure entre el 1958 i el 1968. Hamilton va treballar amb Duchamp en la traducció a l'anglès del text d'una obra seva, La caixa verda . L'arquitecte, col·leccionista i galerista Gianfranco Bombelli va ser l'altra figura clau que va fer que Hamilton consolidés el seu lligam amb Catalunya. Al capdavant de la Galeria Cadaqués, Bombelli va representar Hamilton en exclusiva a Espanya entre el 1973 i el 1997, i abans, el 1968, havia signat el projecte de la residència de Hamilton, que havia comprat una casa en ruïnes.

A la mort de Bombelli, el 1997, Huc Malla es va fer càrrec de la sala, que a partir d'aleshores porta el nom de Galeria Cadaqués / Huc Malla. Especialista en l'obra de Hamilton, mantenia una estreta relació amb ell des del 2003. "La seva desaparició suposa una gran pèrdua, era una de les figures claus de l'art de la segona meitat del segle XX", va manifestar ahir, encara astorat per la notícia.

Més continguts de