Publicitat
Publicitat

Art imatges

Una macroexposició de fotografia

El PhotoEspaña permet recórrer 70 exposicions de 315 artistes fins al 22 de juliol a Madrid. Un panorama exhaustiu dels millors fotògrafs que enguany explora la internacionalització de l'art

Imatges que busquen respostes

Incòmoda i dolorosa, l'exposició Ansietat de la imatge (a la Sala Alcalá 31) no permet que l'espectador s'amagui. Com influeixen les imatges en els ciutadans i els governs? Si el leitmotiv d'aquest PhotoEspaña és la reflexió sobre el que és global i local i l'expansió internacional de l'art, aquesta mostra col·lectiva de catorze fotògrafs de nou països (Matteo Basilé, Winfried Bullinger, Lu Nan, Nir Evron, Eugenia Raskopoulos) dóna arguments per reflexionar sobre la societat de la informació i els conflictes provocats per la globaltzació. Aspectes com la divisió entre rics i pobres, la globalització i el proteccionisme, el centre i la perifèria; la ruptura entre tradició i modernitat; el trencament amb la fe i l'Estat; l'expansió del materislisme i l'encongiment del desenvolupament social, es plantegen a través d'imatges documentals. Hi ha des dels addictes a l'heroïna fins als presos a Birmània, bodegons sobre el comunisme, retrats de la inhumanitat i fàbriques desertes a Tel Aviv.

La realitat llatinoamericana

El PhotoEspaña té l'encert de seleccionar fotògrafs a partir de portfolis . Mil fotògrafs han respost aquest any a la convocatòria (una setantena seran exposats). La mostra Esquizofrènia tropical (Instituto Cervantes) recull el treball de 16 artistes, resultat de visonats que el festival fa a Llatinoamèrica. Les imatges mostren els canvis socials, el creixement econòmic i l'ascens de la classe mitjana.

De Cuba a l'abstracció

Haver nascut a Cuba ha marcat la fotografia de Carlos Garaicoa (1967), que parla de la història, les relacions socials i els mites urbans. La fotografia com a intervenció (Museu ICO) és la primera mostra que recull els seus 20 anys de trajectòria. Dels primers treballs documentals amb edificis derruïts de l'Havana, Veneçuela i Sud-àfrica s'enfila cap a una visió més abstracta i plàstica.

El final de la Guerra Freda

Espai compartit és com agafar l'Sputnik i viatjar fins al 1987. Reagan i Gorvatxov van signar el tractat de limitació d'armes nuclears (després va venir la caiguda del Mur, la desintegració de l'URSS, la fi de la Guerra Freda i l'entrada a l'era global). 22 fotògrafs mostren aquesta transició des de diversos angles: el fracàs de les utopies, la desconnexió i la utilització de les noves tecnologies.

Moments únics de confiança

Richard Avedon és el nom propi més reconegut de la mostra col·lectiva que es pot veure al Círculo de Bellas Artes, Aquí estamos . Avedon (Estats Units 1923-2004), estrella de la fotografia de moda, mostra una altra cara: el retrat íntim, familiar, espontani, desinhibit i misteriosament grotesc, kitsch , sòrdid. Tres fotògrafs més l'acompanyen: Richard Billingham (Regne Unit, 1970), Paz Errázuriz (Xile, 1944) i la jove Lilla Szász (Hongria, 1977).

Fotografia de moda al carrer

Scott Schuman és el fotògraf de moda de carrer més important i una de les 100 persones més influents del món de la moda segons Time . El seu blog, The sartorialist (títol de l'exposició que es pot veure a Loewe), va rebre el 2011 14 milions de visites. Schuman fa fotos a gent de tot el món que destaca pel seu estil i elegància. Els caça pel carrer i els retrata en minuts, i aconsegueix postals de modernitat. El Victoria & Albert Museum té obra seva a la col·lecció permanent.

Més continguts de