Publicitat
Publicitat

Josep Colom transmet el geni de Mompou en un concert que mereixia més públic

La màgica expressivitat d'un poeta del piano

No tenim remei. Es programa un concert amb la més genial música catalana del segle XX interpretada pel pianista català de més projecció internacional i a la cita hi van menys de 200 persones. Aquesta és la situació en una ciutat on la cultura cotitza a la baixa, i no només a causa de les retallades en les subvencions.

El preu del concert, organitzat per l'Obra Social CatalunyaCaixa a l'auditori de la Pedrera, no era el problema: escoltar Josep Colom tocant els quatre quaderns de la sublim Música callada de Frederic Mompou costava només 6 euros (els clients de l'entitat i els menors de 12 anys podien entrar a meitat de preu).

La poca publicitat del concert tampoc pot explicar una resposta ciutadana tan pobra. La proposta forma part d'un cicle que ja fa un mes que està en marxa, consagrat a la gran escola pianística catalana del segle XX -es titula Gran Piano, d'Albéniz a Guinjoan- i a l'abril ha ofert dues vetllades notables dedicades a les Goyescas , de Granados, i a Iberia , d'Albéniz, interpretades, respectivament, per dos grans pianistes, Albert Guinovart i Albert Atenelle. En definitiva, que en el circuit melòman corria prou informació sobre l'esdeveniment.

La falta de recursos en la difusió juga certament en contra i rebaixa les expectatives, però no tant com per arribar a conformar-se amb una xifra d'assistència tan fluixa. Fer-ho significa no reconèixer la magnitud del fracàs: si la música d'un geni com Mompou no interessa al públic -pel que sembla, no interessa ni als estudiants de música, que cada vegada van a menys concerts- parlar d'una Barcelona capaç de fer-se amb les grans ciutats europees en qüestions musicals, com fan alguns polítics, és una presa de pèl.

"Hem estat uns privilegiats", comentava una espectadora en sortir del concert. De veritat, no crec que existeixi en el món un millor intèrpret de l'obra de Frederic Mompou que Josep Colom. Viu la seva música des del fervor i l'austeritat, i la transmet amb una profunditat de pensament i una espiritualitat intensa, sincera i transcendent.

La Música callada s'inspira en la mística poesia de sant Joan de la Creu i aspira a aturar el temps, música íntima que convida a la reflexió, música d'un poeta del piano interpretada per un altre poeta del piano. Mompou, que és objecte de culte en els cercles pianístics, hauria de ser una figura molt més coneguda arreu del món. Però, com volem demanar projecció universal quan ni al seu país gaudeix del suport que mereix? No, no són només les retallades. És una cosa molt més seriosa i preocupant.

Més continguts de