Les magnífiques flors polítiques de Santi Moix

BarcelonaSanti Moix és un pintor veterà i, alhora, segueix treballant amb molta llibertat: no ha perdut l’afany per experimentar. És un artista culte -les seves lectures apareixen sovint durant la conversa-, i les seves pintures tenen un poder de comunicació molt potent. “Les flors són una manera de pintar sobre la vida i la mort d’una manera tridimensional. També hi aboques què ets, com ets i les coses que et passen a la vida. Tenen unes qualitats que et permeten desenvolupar tot el món interior”, diu l’artista entre les protagonistes de la desena d’obres de gran format que exposa a la galeria Carles Taché sota el títol de The Brooklyn Navy Yard, que és el nom del lloc on té el taller. Com a l’exposició d’il·lustracions que va muntar a Barcelona l’any 2011, Moix ha tornat a pintar damunt les parets de la sala. A diferència d’aquells dibuixos, que estaven fets a carbó, aquestes flors estan realitzades damunt d’un material plàstic anomenat tyvek que permetrà treure-les sense haver-les d’arrencar ni destruir-les.

“La flor és un tema molt generós. Tenir la disciplina i la paciència de posar-me davant d’un ram de flors i pintar-lo, havent-lo de pensar des d’una manera molt contemporània, sense voler-lo imitar, m’ha ajudat a ser més bon pintor. Ara entenc per què els grans mestres tard o d’hora van arribar a pintar flors, des de Delacroix fins a Joan Miró i Andy Warhol”, subratlla l’artista. L’origen d’aquest projecte es remunta a una col·laboració amb el mestre impressor Jo Watanabe, que li va demanar fer un últim projecte plegats abans de tornar al Japó després que li diagnostiquessin un càncer. “Em va dir que volia fer un projecte de flors, perquè quan va veure com treballava li va recordar un dibuix de flors d’un nen que es penedia no haver-se quedat. Jo podria fer aquestes flors que mai no va arribar a tenir”, explica l’artista.

Una de les flors que apareixen més sovint és el gira-sol, i n’hi ha un d’ells que és molt mironià. “M’agraden molt quan es moren, semblen escultures de fusta”, diu Moix. Aquestes flors també reflecteixen un viatge al Japó, durant el qual el contingut vital de les flors es va enriquir amb els matisos que l’artista va extreure dels espectacles de focs artificials que va poder veure a la ciutat de Nagaoka. “Tant les flors coms els focs artificials uneixen tothom: un nen petit i un home gran fan la mateixa expressió davant els focs artificials, i són un espectacle que no entén de classes socials ni de nivells intel·lectuals. Són el començament i el final d’una explosió i la voluntat de sorprendre’s”. A la tornada del viatge, les flors de Moix van començar a presentar algunes “explosions” i els focs artificials van adquirir vida vegetal. Malgrat tot, el procés no va ser senzill. “Vam començar a comprar flors de tot tipus als delis i a acumular-les en una nevera molt gran. Vaig començar a pintar a l’oli damunt uns plàstics de gran format. Em va costar: de sobte em vaig trobar pintant bodegons, fins que vaig començar a entrar dins de les flors -recorda l’artista-. Vaig va començar a inventar les flors i a fer un diàleg paral·lel amb la vida del Jo i el que li passava en aquell moment”.

Moix també dona a les seves obres una càrrega política. “Arran de la victòria de Trump, el màxim que puc fer és alguna cosa que uneixi tothom i que la gent s’ho faci seu”, subratlla. The Brooklyn Navy Yard estarà obertafins a finals de juny, i és la primera de les tres estades que Moix farà a Catalunya enguany: al juny inaugurarà els murals de l’església de Sant Víctor a Saurí (Pallars Sobirà) i a la tardor exposarà les seves escultures al Palau de la Música.