De la manifestació al debat cultural
Mig miler d'artistes van sortir al carrer ahir al vespre convocats per la plataforma No Retalleu la Cultura! Les entitats manifestants volen passar ara de la denúncia a les propostes concretes i al debat.
Barcelona.Ja fa temps que la cultura la balla magra. L'any passat la Generalitat hi va destinar 313.260 euros dels 32 milions del seu pressupost. És a dir, un 0,96%. És poca cosa si calculem què es gasta el govern català per cada habitant: 43,11 euros a l'any. Exactament el mateix que dues entrades per a un concert de Manel. És un pressupost força migrat, sobretot si es compara amb altres països europeus. França aplica una política diferent. Frédéric Mitterrand, ministre francès de Cultura i Comunicació, va proclamar un augment del pressupost al 2,1%. Però Catalunya no és França. Ahir mig miler d'artistes van decidir sortir al carrer amb el crit de "No retalleu la cultura!" L'anunci de Ferran Mascarell d'una tisorada d'entre el 15% i el 20% en els grans equipaments culturals ha estat la gota que ha fet vessar el got. Perquè no és l'únic que ha retallat. L'han precedit l'Ajuntament de Barcelona, que ha rebaixat el pressupost en cultura en un 5% i el ministeri de Cultura, que ho ha fet en un 12,3%. El sector està cansat i decebut i diu que ja no es pot aprimar més. Mascarell, però, assegura que no se li pot demanar "que en tres dies faci el que no s'ha fet en vint anys". L'ARA analitza les claus de la indignació del sector.
A qui afectarà la retallada?
En la seva primera compareixença al Parlament, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va anunciar una retallada general del 10% en cultura. Els més afectats serien els grans equipaments culturals, als quals se'ls retallaria entre un 15% i un 20% del pressupost. Des de la conselleria s'assegura que així es vol evitar que les tisorades afectin els més petits, creadors i artistes, el que Mascarell anomena "les terminals nervioses". Els integrants de No Retalleu la Cultura!, però, no hi estan d'acord i afirmen que si els grans equipaments tenen menys diners, això vol dir que es programarà menys i, per tant, hi hauran menys contractes. Tot i així, la magnitud de la retallada no es coneixerà fins al juny d'aquest any, quan s'aprovin els pressupostos de la Generalitat. L'ambició de Mascarell és aconseguir que es destini un 2% del pressupost a Cultura. És una carrera de fons. La data límit és el 2020. Queden més de dues legislatures.
Quines conseqüències poden tenir les tisorades?
Els pressupostos encara no han estat aprovats, però l'anunci de les retallades ja ha tingut conseqüències. Els grans equipaments, com el Macba o el MNAC s'han ajustat oferint menys mostres temporals, allargant el temps de les exposicions i exhibint més obres de fons propi. També han caigut algunes exposicions d'aquests dos centres i del Museu d'Història de Catalunya. L'Auditori estudia augmentar els preus de les entrades. Els convocants de No Retalleu la Cultura! afirmen que les conseqüències poden ser "irreversibles". "En aquests moments la remuneració és quasi d'autoexplotació, amb les retallades alguns projectes seran inviables i hi haurà molta gent que haurà de buscar una altra ocupació", explica Florenci Guntín, el secretari general de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya. La incertesa també pot tenir conseqüències. La Generalitat ha decidit que fins al juny només es pot gastar un 30% del pressupost de l'any passat. Per tant, moltes subvencions i beques han quedat sense resoldre
Darrere la denúncia hi ha propostes?
La plataforma No Retalleu la Cultura! ha assegurat que després de la manifestació d'ahir, la seva intenció és continuar existint amb la voluntat de fer propostes i estar en una actitud de "permanent vigília" amb cadascuna de les administracions. Aquesta segona fase la lideraria l'Associació Professional de Gestors Culturals, que presideix el director del Palau de la Música, Joan Oller. Una altra entitat que es va manifestar en contra de les retallades va ser el Cercle de Cultura, que va ajudar a impulsar el mateix Ferran Mascarell i del qual continua sent soci. Els que van elaborar el manifest, entre els quals destaquen l'editor Pere Vicens, el president de Focus, Daniel Martínez, i l'escriptor Xavier Bru de Sala, proposaven un nou marc jurídic i econòmic.
La cultura pot generar diners?
Sí, però no tota. El festival Sónar va encarregar un estudi a l'empresa Unisys Consulting sobre l'impacte econòmic del festival. Segons els càlculs d'aquesta consultoria, el Sónar 2004 va generar 47 milions d'euros en el PIB de Catalunya. Hisenda es va emportar 3.600.000 euros. Durant el 2011, Cirque du Soleil facturarà 713 milions d'euros, més de cent milions més que l'any passat. La companyia encara no ha perdut mai diners en un espectacle, tot i que la inversió ronda els 35 i els 40 milions d'euros. Però la cultura és una inversió que no sempre genera diners. És molt complicat que el Teatre Nacional o l'Orquestra Simfònica de Barcelona es converteixin en un negoci. Les subvencions també afecten les butxaques del consumidor. Sense, per exemple, una entrada al Teatre Lliure passaria de costar 27 a 140 euros.
