Publicitat
Publicitat

'Cartografies contemporànies' reuneix 140 obres d'artistes que qüestionen com es representa el món

Els mapes subversius ocupen el CaixaForum

'Cartografies contemporànies. Dibuixant el pensament', organitzada pel CaixaForum, mostra els personals mapes físics, mentals i emocionals d'autors contemporanis d'arreu del món.

El segle XVIII, el cartògraf Tomás López va voler dibuixar el primer mapa de la península Ibèrica. Era un encàrrec del monarca espanyol Carles III i López no comptava amb gaires recursos. El cartògraf va enviar un qüestionari amb quinze preguntes a capellans, bisbes, funcionaris reials... Els consultats van fer el que van poder. La majoria no coneixien el llenguatge cartogràfic i van haver d'imaginar què era un mapa. Són obres força singulars que guarda la Biblioteca Nacional d'Espanya i els únics mapes d'abans del segle XX que mostra Cartografies contemporànies. Dibuixant el pensament al CaixaForum . L'exposició, que es podrà veure fins al 28 d'octubre a Barcelona,reuneix 140 obres de formats molt diversos -des de mapes i dibuixos fins a videoinstal·lacions- procedents dels principals museus d'art contemporani del món.

L'actualitat dels mapes

En un intent de captar la realitat , els artistes dibuixen mapes físics, mentals i emocionals. Els mapes, en opinió de la comissària de l'exposició, Helena Tatay, són més actuals que mai: "Ha canviat la relació entre l'espai i el temps, gràcies a la comunicació immaterial (el telègraf i el telèfon) i internet, però els artistes utilitzen més que mai els mapes". Esclar que no són els mapamundis autoreferencials que els llibres de text mostren als escolars. "Els artistes -assenyala la comissària- critiquen aquests llenguatges i proposen noves maneres d'analitzar la realitat i crear nous significats".

L'exposició es divideix en diferents àmbits i recorre des del llenguatge cartogràfic fins al qüestionament de l'espai, passant per les cartografies socials i polítiques, les cartografies del cos, de l'experiència i la vida o les conceptuals.

El surrealista Artur Barrio crea el seu propi llenguatge cartogràfic en llançar un ganivet des de Portugal per clavar-lo a la ciutat suïssa de Zuric. L'artista uruguaiocatalà Joaquín Torres García capgira el continent americà en una obra que encara no havia trepitjat Europa, segons Tatay: Amèrica invertida .

El mapa reivindicatiu

Molts artistes utilitzen la cartografia com a eina de reivindicació. Oriol Vilapuig fa un mapa infantil i naïf, de color rosa xiclet, amb tot de punts que representen les fosses comunes que va deixar la Guerra Civil Espanyola. L'obra de Richard Hamilton és força simple: compara dos mapes de Palestina. El primer és del 1947 i el segon del 2002: en 55 anys el territori palestí ha passat de ser una considerable taca vermella a convertir-se en petits punts vermells.

Rivane Neuenschvander és radical: dibuixa el mapa del món amb mel i allibera tot del formigues perquè literalment el facin desaparèixer. Mark Lombardi, un artista nord-americà, no té pèls a la llengua i s'atreveix a fer un mapa de les connexions entre un important empresari xilè, Carlos Cardoen, i militars amb noms i cognoms.

Altres artistes escullen el cos com a territori. Trisha Brown es col·loca els pinzells a les mans i als peus i balla. Cezary Bodzianowski es dibuixa un arc de Sant Martí sobre el cos nu i es capbussa, literalment, al lavabo. Hi ha mapes que recorren la memòria pròpia o aliena. Grayson Perry explica una història vital a través d'un mapa amb molins que simbolitzen el penediment i verges que representen l'infantilisme o el marxandatge.

Els artistes místics

L'inconscient, els somnis i fins i tot l'astrologia o l'ocultisme també tenen els seus mapes a Cartografies contemporànies. Dibuixant el pensament . Hi ha vidents, com la suïssa Emma Kunz, que amb l'ajuda d'un pèndol d'endevinació creava xarxes-mandala per guarir els seus pacients.

Al costat de l'obra d'artistes com Salvador Dalí, Paul Klee, Marcek Duchamp, On Kawara, Erick Beltrán -amb una obra especialment creada per a l'exposició-, Gordon Matta-Clark o l'aborigen australiana Dorothy Napangardi; també es poden veure els mapes de metges, psiquiatres i escriptors. Així, el premi Nobel de medicina Santiago Ramón y Cajal fa un mapa de les capes superficials del cervell d'un nen de dos anys. Del psiquiatre Carl Gustav Jung, que interroga la seva ànima, es poden veure els espectaculars mandales que va dibuixar a El llibre vermell. L'exposició, organitzada pel CaixaForum Barcelona, viatjarà a Madrid al novembre .

Més continguts de