Publicitat
Publicitat

El fals documental 'Project X' sublima el gènere de les festes salvatges d'adolescents

La mare de totes les festes

Ni a Lloret de Mar han vist res semblant. La de Project Xés la festa definitiva, un sarau èpic que produeix Todd Philips (Gran ressaca a Las Vegas) i està enregistrat amb la tècnica del fals documental.

Quan els pares del Thomas marxen de vacances, el noi aprofita per organitzar a casa una festa d'aniversari que el promocioni socialment i així poder abandonar el rol de perdedor a l'institut. La cosa, evidentment, acabarà com el rosari de l'aurora. Els sona? Project X recupera un esquema narratiu tan habitual del cinema adolescent que és gairebé un subgènere: la festa perfecta. Com l'atracament perfecte o l'últim cop, es tracta d'un pla rodó que en un moment donat es complica fins a fregar el desastre.

El que diferencia Project X -que avui s'estrena- de propostes similars és el desig de superar els precedents per la via més extrema: aprimant els aspectes dramàtics fins que trama i personatges gairebé es dilueixen i consagrant la cinta a recrear "la festa d'adolescents més salvatge de tots els temps", en paraules del guionista Michael Bacall. Així, la pel·lícula renuncia a la profunditat psicològica i l'empatia en benefici de l'acumulació de fragments d'un sarau antològic, un festival d'hedonisme desbocat que desemboca en l'inevitable colofó catastròfic. La consumació del desig sexual i la festa com a ritual de pas per abandonar la infància i endinsar-se en l'edat adulta també hi són presents, però en segon pla: aquí mana la farra, com en un musical de Stanley Donen el ball o en un thriller de Johnnie To la violència.

Sexe, drogues i 'found footage'

L'ideòleg i productor de la cinta és el cineasta que ha elevat la gresca a la categoria de gènere cinematogràfic: Todd Philips, director de les dues parts de Gran ressaca a Las Vegas , Viatge de pirats i Aquells saraus universitaris . Format en l' underground novaiorquès, Philips trasllada a les seves comèdies mainstream una sensibilitat subversiva que esclata en la mirada amoral amb què Project X contempla el còctel de sexe, drogues i violència gratuïta de la història, negant-se a sancionar l'estupidesa dels personatges amb un alliçonament final.

La recepció crítica de la pel·lícula s'ha contagiat de l'alarma que han provocat als Estats Units les festes que, a imitació de la del film, s'han organitzat després de l'estrena, que han provocat destrosses i multes. Com si la màfia fos un bon motiu per criticar el cinema de Scorsese.

El responsable de l'atractiu resultat visual del film és Nima Nourizadeh, cineasta debutant format en el videoclip i la publicitat -el look de Project X replica el del seu espot House party per a Adidas-, que incorpora la tècnica del found footage o fals documental per donar realisme a la funció. És una decisió interessant: de tan comú en el cinema de terror i de catàstrofes, la fórmula narrativa afegeix un punt d'inquietud i incertesa a la història. I ara per ara no hi ha millor testimoni d'una festassa que el collage fragmentat dels vídeos que hi graven espontàniament els assistents.

Més continguts de