BARCELONA.El Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart, del 1787, amb els textos de Da Ponte, no escandalitzaria ningú del segle XXI: "Avui seduir una dona no és tan perillós, ningú t'envia a l'infern", explica el director de Don Giovanni. Keine Pause, David Marton. Per això aquest jove director nascut a Hongria però resident a Berlín va decidir afegir a l'òpera de Mozart els textos d'un autor irreverent que avui encara faria pujar els colors als més llibertins: el marquès de Sade. "Moltes de les seves idees continuen sent perilloses", assegura.
Marton, un dels prodigis del teatre alemany, fill teatral de Christoph Marthaler i Frank Castorf, a qui li agrada explorar noves formes de teatre musical, fusiona música i teatre, composicions clàssiques i de jazz, i els llibrets de Da Ponte i els textos de Sade. "Busco sobretot la intimitat, apropar-me tant com pugui al públic i als actors", explica.
'Love story'
En la seva creació, Don Giovanni no és un home sinó una dona, interpretada per la cantant de jazz sèrbia Yelena Kuljic. Si el galant de Mozart s'ha transmutat en dona, explica Marton, és perquè creu "que la seducció no és una qüestió de gènere i per demostrar el poder de seducció que pot tenir una veu". A Marton no li fa gaire gràcia que l'etiquetin. Quan una periodista li pregunta si la seva creació es pot qualificar de moderna, ell etziba que és personal i punt.
Només un terç de la música de Don Giovanni. Keine Pause és de Mozart. La resta és una combinació de diferents temes, des de Nature boy ,de Nat King Cole, fins a Love story . Tampoc hi ha cap orquestra clàssica al fossat: "Nosaltres hem decidit reconstruir l'òpera amb peces musicals de colors diferents, no hi ha una única manera de fer òpera i l'orquestra clàssica no és imprescindible", explica el director musical i pianista, Jan Czajkowski. Al Don Giovanni de Marton només hi ha tres músics i l'humor impregna tota l'òpera.
