Publicitat
Publicitat

'EL PREU DE LA MEMÒRIA'

Ramon Alberch, excap d'Arxius del Govern, detalla el doble joc dels fills del fotògraf

Les mentides dels Centelles

Els germans Centelles poden haver ingressat una quantitat global superior al milió i mig d'euros per la venda i subhasta del patrimoni fotogràfic del seu pare. Ho han fet, a més, volent passar per víctimes.

La dita és de perfecta aplicació: s'atrapa abans un mentider que un coix. Aquesta és la conclusió que ha tret Ramon Alberch, exsubdirector general d'Arxius de la Generalitat, durant l'afer Centelles. Per demostrar-ho, ha escrit El preu de la memòria. El cas de l'Arxiu Centelles , publicat per Pagès i en què detalla minuciosament la seqüència dels fets. I els fets són concloents. Alberch, reconegut arxiver, president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya i de l'ONG Arxivers Sense Fronteres, com a bon professional fa parlar els documents. I els fa parlar per demostrar tres coses: que l'objectius dels germans Centelles ha estat bàsicament econòmic, que davant la crítica institucional i mediàtica han volgut "reescriure" els fets i que no va existir cap intent de confiscació de l'arxiu per part de la Generalitat.

El primer document que cita Alberch és l'última declaració pública d'Agustí Centelles abans de morir, feta a Televisió Espanyola el 1984: tot i estar dolgut per la poca atenció que ha rebut de les institucions catalanes, diu que no actua mogut per "una qüestió econòmica" i afirma: "El meu arxiu fotogràfic es quedarà en alguna institució històrica catalana per utilitat pública". Va ser catalanista i comunista fins al final.

A partir d'aquí, els fets. Els intents formals d'integrar el fons Centelles a l'Arxiu Nacional de Catalunya van començar el juliol del 2008. Les següents reunions van ser al setembre i al novembre. Els Centelles s'inclinaven per una cessió, reservant-se els drets d'explotació (uns 100.000 € a l'any). En la pròxima reunió, el 18 de febrer del 2009, sense previ avís anuncien un canvi de posició: diuen que el volen vendre i fixen el preu en 720.000 €. La conselleria de Cultura respon que és massa. El 26 de febrer, els Centelles envien un burofax en què donen al Govern "un temps prudencial" per buscar els diners i conclouen: "Serveixi aquest escrit com a prova de la intenció de mantenir en aquest arxiu [l'Arxiu Nacional] l'obra d'Agustí Centelles". La conselleria queda tranquil·la i comença a buscar fórmules.

Nova reunió al març. L'oferta del Govern és mig milió més seguir cobrant els drets d'autor (100.000 €) durant quatre o cinc anys. Els Centelles no ho troben suficient i els preocupa la fiscalitat de la venda. Acord mutu perquè dos experts del Govern facin un estudi a fons de l'arxiu. En paral·lel, i sense coneixement de la Generalitat, la directora de l'Archivo de Salamanca, María José Turrión, també redacta un informe. Alberch ho qualifica de "doble deslleialtat", dels Centelles i del ministeri, que en aquells moments manté una intensa negociació amb la conselleria sobre els papers de Salamanca. L'informe dels tècnics catalans data del 3 de juny, el de Turrión, del 25 de maig. El 27 de maig té entrada al registre de l'Archivo una oferta dels Centelles pel preu de 850.000 €. La Generalitat segueix in albis sobre aquest doble joc.

El 27 de juliol, reunió dels Centelles amb el conseller de Cultura, Joan M. Tresserras, amb preacord: mig milió i 7 anys d'explotació dels drets, més una gran exposició i un premi amb el nom de Centelles. L'oferta és reiterada el 31 d'agost i el 22 de setembre, sense resposta. Al cap de pocs dies, trenquen relacions per telèfon. El 26 d'octubre la Generalitat incoa un expedient per declarar el fons patrimoni cultural (tem que el venguin a l'estranger), fet que no impedeix la compra per part del ministeri, que per llei té prioritat i sobre l'acció del qual el Govern no té coneixement. Se n'informa per carta als Centelles el 4 de novembre. Abans, però, el 29 d'octubre, el representant dels germans, Joaquín G. Gasca, commina la conselleria a fer una nova oferta i el 30 del mateix mes el ministeri acorda la compra per 700.000 €. Fi de la farsa.

Més continguts de