BarcelonaJoan Barril ha deixat una empremta molt profunda entre amics i companys de professió. Molts passaran avui per la cerimònia que se celebrarà al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. El mateix alcalde de la ciutat, Xavier Trias, el descrivia ahir com “una persona excepcional i amb una sensibilitat extraordinària, un intel·lectual que ha conreat amb èxit, saviesa i rigor el periodisme i la literatura”. Isabel Martí, l’editora de La Campana, en què Barril va publicar la novel·la Un submarí a les estovalles, el recordava com un amic per a qui “cada dia era Reis” i que sempre tenia un somriure per als amics.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va explicar ahir: “Era una persona a qui agradava compartir la vida amb els amics, amb la família, amb la seva mirada romàntica sobre la realitat, una persona que tenia molt present la idea de viure la vida dia a dia, sense deixar-ne passar ni un”. I va afegir un record professional de l’època que van compartir a la revista L’Avenç : “Li vam encarregar el primer editorial l’any 1976 perquè, amb una reflexió inicial feta entre tots, ell sabia donar-li el to, l’estil, la manera perquè prengués una solidesa com a relat complet. Aquesta capacitat de donar solidesa a les reflexions la va fer passar de les paraules a les idees, i de les idees al conjunt de la vida”.
“Em va ensenyar que escriure és celebrar la vida”, va dir el periodista Enric Juliana, que va conèixer Barril al setmanari El Món a principis dels 80. Per Gemma Parellada, corresponsal de Catalunya Ràdio a l’Àfrica i col·laboradora d’ El Cafè de la República, ha sigut “un mestre recurrent”. “També a l’hora de crear oasis de periodisme -afegeix Parellada-. Entre la tempesta d’informació i entreteniment fast food, a vegades tan maldestrament combinats, ha fet surar Illes del Tresor o Cafès per a una República vespertina, redimint els pecats d’una professió malmesa”.
Més enllà de la gent que ha treballat amb ell, diverses veus de la cultura van voler expressar el dolor per la pèrdua de l’escriptor i periodista barceloní. Així, l’actor Joel Joan el considera “un dels grans” periodistes: “Ens ajudava a entendre i a interpretar el nostre entorn”. Pere Camps, director del festival BarnaSants, diu: “La República es queda sense cafè i nosaltres sense una reflexió necessària”. També els polítics van recordar Barril. Segons Josep A. Duran i Lleida, va ser “un amic ple de saviesa, bondat i humanisme”.
