Una mica més de comèdia, sisplau!
BarcelonaL’ art de la comèdia és una de les grans obres del prolífic Eduardo De Filippo, però segurament no tan popular com Sabato, domenica e lunedi (estrenada al TNC el 2002) o Natale in casa Cupiello (a la Biblioteca el 2010). A casa nostra només en recordem una producció al desaparegut Sant Andreu Teatre el 1992. Com sol passar amb De Filippo, la comèdia amaga una reflexió més profunda. En aquest cas, ens parla del teatre i de la utilitat de la cultura confrontada amb el discurs pragmàtic que l’exclou de les necessitats vitals de les persones.
L’immens De Filippo planteja la qüestió en un poble italià de la postguerra, als anys 50. El director, productor i actor d’una precària companyia ambulant s’adreça al nou prefecte de la localitat per demanar-li que assisteixi a la representació d’un text. Oreste Campese creu que la presència del prefecte omplirà el teatre i també que així dignificarà un art menystingut per la política. Davant de la negativa del prefecte, li anuncia que els seus actors poden suplantar les visites que ha de rebre aquell dia. Si al primer acte hi ha una deliciosa confrontació dialèctica entre Campese i el prefecte, al segon assistim a les entrevistes amb el metge rural, el capellà, la mestra i el farmacèutic, tota l’estona amb el dubte de si són o no són els actors i les actrius de la companyia.
Estem davant d’una poderosa posada en escena, amb magnífica il·luminació, enginyós espai escènic i interpretacions nostrades. Lluís Homar, actor i director, manega a la perfecció el joc florentí tenyit d’humor de la primera part, però al segon acte el joc esdevé massa formal, poc eixelebrat i, en conseqüència, poc lúdic. Andreu Benito compon una capellà fantàstic, però tant al metge de Roger Casamajor com a la mestra de Mar Ulldemolins els falta la comicitat inherent als personatges. Una mica més de comèdia, sisplau!
