La mida importa: sexe als carrers de Brussel·les

Brussel·lesL’últim a aparèixer ha sigut un penis gegant. En una sola nit, un grafiter desconegut va pintar a la paret lateral d’un edifici d’habitatges del barri de Saint-Gilles, a Brussel·les, un dibuix fàl·lic. El grafiti, en blanc i negre, és ben explícit. Va ser fa dos dies. Una setmana abans havia aparegut al centre de la ciutat un altre grafiti enorme també en blanc i negre de motiu sexual tan inequívoc com l’altre: un coit.

Ningú sap qui els ha pintat ni per què, però alguns experts assenyalen l’artista francès Vincent Glowinski, conegut amb el nom artístic de Bonom, com a autor dels grafitis. Porten la seva firma: pintats en una sola nit, en parets de difícil accés i amb motius provocadors. Bonom és autor d’altres dibuixos sexuals que també es poden veure a les parets de Brussel·les, com ara el d’una dona gran, dreta, que s’acaricia el sexe, i el d’una altra dona que es masturba estirada. L’artista, però, ha negat públicament ser l’autor dels nous murals.

Si no ha sigut Bonom, aventuren els mitjans belgues, pot haver sigut algun imitador. També s’especula que els grafitis són obres d’estudiants perquè a prop de les dues parets dibuixades hi ha escoles d’art.

Sigui qui sigui l’autor, l’aparició dels dibuixos gegants ha aixecat polèmica. Passejant pel carrer és difícil no veure’ls. El del penis, a més a més, està situat davant d’una escola catòlica femenina. Casualitat o provocació? “Què és això? És vergonyós!”, s’exclama una senyora davant un micròfon de la televisió local que interroga els vianants que passen per davant del penis. “És horrorós”, afirma una altra.

Debat polític

Fa dies que les autoritats locals debaten què s’ha de fer amb els dibuixos: si enviar una brigada de la neteja a esborrar-los o deixar-los tal com estan. El líder dels democristians francòfons (CDH) del barri de Saint-Gilles, escandalitzats pel contingut sexual dels murals, anava més enllà i demanava una reflexió. “Hem de veure quins són els límits de l’art al carrer i la qualitat de les obres que hi ha a la via pública”, deia ahir Vincent Henderick.

Els socialistes, en canvi, aposten per deixar els grafitis tal com estan, sobretot pel perill que suposa pujar fins a dalt dels edificis per esborrar-los. “No tenim el material per poder esborrar-los i tampoc podem posar en perill la vida dels nostres treballadors”, deia amb un mig somriure el socialista Carlo Luyckx. Els responsables municipals han preguntat al propietari de l’edifici si prefereix fer desaparèixer els dibuixos o conservar-los, però encara no ha donat cap resposta.

Els nous dibuixos han tingut molta repercussió mediàtica a Bèlgica i també a les xarxes socials, on els grafitis han sigut més ben rebuts -i amb més humor- que entre els veïns del dos barris i els responsables polítics.

Ciutat de grafitis

La capital belga té una gran tradició d’art urbà. Les parets del centre de la ciutat estan plenes de grafitis enormes. La majoria, però, són murals amb dibuixos de còmics aptes per a tots els públics, com Tintín, Astèrix o el belga Spirou. Els grafitis són tan populars que fins i tot s’organitza una ruta del còmic per veure els murals. Amb l’aparició dels nous grafitis fàl·lics, qui sap si alguna empresa organitzarà aviat una nova ruta temàtica per veure els dibuixos sexuals.