El millor disc d'Albert Pla i Pascal Comelade

BarcelonaFa nou anys, el sabadellenc Albert Pla va publicar un dels seus discos més memorables, Anem al llit?, amb una cançó, Somiatruites, que és de les millors de l'inici del segle XXI. Però no va ser fins que es va trobar amb Pascal Comelade que aquella part surrealista, onírica, va aparèixer. El nord-català ja va posar el seu granet de sorra a La diferencia (2008), però aquí porta les lletres de Pla a un nivell superior. A finals del novembre de l'any passat van presentar un xou conjunt al festival Temporada Alta de Girona i Salt, i a mitjans de desembre els vam poder veure al Teatre Lliure. Un espectacle que portava per títol, precisament, Somiatruites. Al disc hi han col·laborat, a més, Judit Farrés, Quimi Portet, Tino di Geraldo, Muchachito Bombo Infierno, Jordi Busquets, Iván Telefunkez, David Saénz de Buruaga i Xavi Sabata. Tota una constel·lació de somiadors.

El repertori del concert el formaven temes de Comelade i de Pla, amb el cert toc simfònic -d'orquestra de joguina, però orquestra- que amara tot el que toca el pianista de Ceret. També hi havia algun tema nou, com un divertidíssim homenatge a la banda de Joan Miquel Oliver, Antònia Font. I, sobretot, el xou desprenia dosis de bon humor i bon rotllo, amb molts moments per riure i més encara per deixar volar la imaginació. Especialment en els temes de Comelade que Pla va fer parlar.

Just abans dels concerts de presentació a Girona, Comelade deia a El Periódico: "És com la realització d'una conversa de bar. La realització és molt professional, però la conversa, no. La conversa és de bar: «Farem unes cançons, i això i això altre», i dos mesos després som aquí, després al Lliure… Hi ha tres veus amb les quals sempre he volgut fer coses: el Sisa, el Pau [Riba] i l'Albert. I ara ja està! Amb el Pau vaig fer aquella versió de Sex machine de tres hores…".

Abans d'anar a dormir

Pla, sempre precís i no gaire amant dels circumloquis, assegurava: "Somiatruites va del que algú pot arribar a pensar abans d'adormir-se. Penses en allò, en allò altre". Un terreny que és el més fresc per a la imaginació, i del qual ja ens parlava Jaume Sisa al seu Qualsevol nit pot sortir el sol, que Pla va versionar a Anem al llit? com si l'hagués escrit ell mateix.

Després d'oferir en exclusiva els últims treballs de Raimon i d'Antònia Font, el clip de l'últim disc de Manel, el millor recopilatori de Sopa de Cabra i els grans èxits de les bandes i solistes que van passar per festivals com l'Acústica i el PopArb, l'ARA haurà ofert als seus lectors, en menys d'un any, una mirada gairebé completa del més interessant que s'ha produït musicalment a casa nostra en els últims temps. Faltaven Albert Pla i Pascal Comelade, potser els músics amb més talent i més agosarats, amb més de 30 anys de carrera damunt les espatlles. I una trajectòria espectacular.

Somiatruites és un disc per somiar. Per escoltar amb els nens i recordar que tot és possible. Per escoltar sols i obligar el nostre cervell a fer l'esforç de pensar que hi ha altres mons possibles.