Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Tot mirant el futur del millor festival català, el Temporada Alta

En la presentació del Festival de Tardor de Catalunya Temporada Alta, que va començar fa vint dies, es va poder veure una diferència de perspectiva entre el director del certamen, Salvador Sunyer, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Una diferència que té molt a veure amb el futur del festival més important que se celebra al nostre país. I sobre la qual cal reflexionar. Per Sunyer, la vintena edició suposa el final d'un cicle, d'una etapa, com la festa d'un llicenciat que acaba la carrera i ha d'entrar al món laboral. Tot jugant amb una idea metafòrica que obria incerteses i, a la fi, sense anunciar la pregunta fonamental, Sunyer llançava un envit a la conselleria.

La qüestió no és nímia. Salvador Sunyer, sobreposant-se a la crisi i a la consegüent davallada de les aportacions públiques i dels patrocinadors, en aquest cas força importants (474.840 euros aquest any), tanca el cicle augmentant el nombre d'espectacles i de funcions i sense renunciar a una programació internacional d'autèntic luxe, un dels eixos de l'excel·lència que ha acompanyat el Temporada Alta en el seu recorregut. Això ha estat possible, en bona part, gràcies al conveni del festival i del Centre d'Arts Escèniques de Girona-Salt amb les línies de suport de la Unió Europea (programa Interreg). O sia, un grapat de diners dels quals ha disposat durant les últimes tres edicions i que en la present suposen 538.000 euros, si fa o no fa la mateixa aportació de la Generalitat (552.000).

L'any del tot o res

Per Sunyer, entenc, el festival ha crescut però necessita més suport. No hi ha mitges tintes. O es fa amb els recursos necessaris o no es fa. Cal plantejar polítiques a mitjà termini. L'únic objectiu acceptable és esperonar l'ambició de convertir-lo -encara més, i si no és que ho és, ja- en espai de referència cultural europeu. Què passarà l'any vinent? Ja es veu que van mal dades. Ferran Mascarell no volia entrar en aquest terreny i això de parlar de la fi no li agradava gens. El problema de futur ja es plantejarà i, si cal, es resoldrà en el futur. Déu dirà. El que no volia fer, i no va fer, era comprometre qualsevol suport concret mes enllà de les possibilitats de la conselleria. Vaja, que allò de "tindrà el que li faci falta" no ho va dir. Per ara, doncs, no ens queda més que gaudir de la programació d'aquest any.

Més continguts de