Publicitat
Publicitat

TEATRE EUROPEU

El ministre de Cultura francès llança una "bomba" a la cultura

El ministre de Cultura francès, Frédéric Mitterrand, ha decidit treure's de sobre el que és segurament el director i autor teatral del país veí amb més projecció internacional, Olivier Py, que estava al capdavant del parisenc Odéon-Théâtre de l'Europe des del 2007 i que esperava renovar contracte el 2012. Això, sense parlar abans amb el president de la República, Nicolas Sarkozy, i per col·locar el suís Luc Bondy que, segons la premsa francesa, hauria mogut tots els fils possibles per arribar al cobejat lloc.

L'afer ha provocat un autèntic terrabastall cultural a França. L'articulista de Le Monde Brigitte Salino, per exemple, diu que el ministre "ha llançat una bomba al món del teatre, la cultura i els mitjans", sobretot per les maneres de Mitterrand: en tant que teatre de propietat estatal, li toca al president de la República nomenar els titulars dels equipaments públics, i mai abans un ministre havia anunciat un nomenament abans que el cap d'estat i quan encara falta un any perquè l'acomiadat deixi el seu lloc. I si a tot això hi afegim que Py va estrenar fa un mes Adagio (Mitterrand, le secret et la mort) , una obra escrita pel mateix director sobre els catorze anys de presidència de François Mitterrand, pare de l'actual ministre, la troca encara s'embolica més. El titular de Cultura, no obstant això, diu que la peça no ha tingut res a veure amb la seva decisió i es limita a deixar clar que no comparteix "la mateixa visió" que l'artista. Bondy, en canvi, és "un dels homes que representa amb més força aquesta idea de teatre europeu, sense fronteres, sense generacions".

Py, que no s'ha manifestat encara, té el suport de tot el sector teatral francès. Figures com el compositor Pierre Boulez, el director d'escena i cinema Patrice Chéreau, actors com Daniel Auteuil, Jeanne Balibar o Isabelle Huppert i gestors com Bernard Faivre d'Arcier, han firmat un manifest on denuncien que "el teatre de la democràcia és víctima de procediments molt poc democràtics". Els firmants asseguren que Py "ha transformat profundament" l'Odéon, que ha sabut "abolir fronteres en tots els dominis", en obrir precisament el teatre del barri Llatí parisenc a artistes de tot Europa, a les noves generacions i companyies de tot el món. Just el que li demana Mitterrand a Bondy.

Py, a més, ha aconseguit que el teatre aixecat en temps de Lluís XVI i fundat per Giorgio Strehler el 1990 -el català Lluís Pasqual el va dirigir del 1990 al 1996- assoleixi els 10.000 abonats i arribi a una xifra mitjana d'espectadors de 150.000 anuals. Serà, a més, el primer cop que un director no repeteixi mandat.

El públic del Liceu va poder gaudir de la Lulu d'Alban Berg dirigida per Py a finals de l'any passat, i avui dia, als 45 anys, és un dels directors d'escena més sol·licitats d'Europa, amb diverses produccions anuals, d'òpera i teatre, als escenaris de més prestigi. Més provocador que convencional, més avantguardista que conservador, Py ha apostat per recuperar autors censurats per motius polítics, com l'ultraconservador Paul Claudel. Quant a l'òpera, s'ha decantat pel repertori del segle XX. Com a dramaturg, ha estrenat una vintena d'obres i, amb Joël Pommerat, és l'autor francès més important de la seva generació.

Més continguts de