Publicitat
Publicitat

Una mirada sense fronteres

Encara recordo l'impacte que em va produir Sans soleil . La vaig veure a meitat dels 90, tot just quan sorgia la febre documental. Aquelles imatges representaven un repte a la tradició del documental empíric. Ja no es tractava d'un cinema que aspirés a tocar la realitat amb els dits. Sans soleil era l'obra d'algú que renunciava a plantar la càmera. La il·lusió d'una geografia descentrada i sobrevolada per la mirada em va captivar. El seu estil va ser immediatament assimilat. Marker esdevenia la signatura del documental que correspondria a l'era de la globalització. Ens ha regalat la sintaxi visual que reclamava un món sense fronteres. El mateix somni dels seus admirats cineastes russos dels quals va fer bandera amb una militància prolífica i creativa. Se n'ha anat un dels nostres.

Més continguts de