Com si miréssim un ‘TBO’

BarcelonaHi havia una vegada un hotel dels Alps regentat per una senyora gran i els seus dos fills on treballaven una cambrera cleptòmana i un carnisser convertit en cuiner amb un gos molt cridaner. Aquest és l’Hotel Paradiso de la Familie Flöz, una companyia berlinesa amb gran projecció internacional els membres de la qual canvien segons el projecte artístic, perquè en realitat es tracta d’un col·lectiu interdisciplinari de creadors. Segur que no tots podrien treballar al Paradiso. Tant als propietaris com als empleats o als visitants se’ls exigeix que no diguin ni una sola paraula i que comuniquin amb el cos totes les emocions i sensacions que les expressives i genials màscares no els permeten.

Hotel Paradiso és un magnífic exercici de mim i de clown que utilitza una gran quantitat de rutines conegudes i els cops i sorolls exagerats de l’humor clàssic anomenat slapstick. Un espectacle que explica una història quotidiana amb rerefons terrorífic però amb un humor força blanc, gens pervers i molt eficaç, que estèticament ens recorda els dibuixos del TBO, des de Zipi y Zape fins a El botones Sacarino passant per Pepe Gotera y Otilio, i que beu inevitablement de les troballes del cine mut.

Al bell mig d’una escenografia de conte, els quatre intèrprets assumeixen de manera excel·lent tots els papers de l’auca i, tot i que el primer dia els fallava una mica el ritme, els podem ben recomanar que reservin habitació amb tota la seva família al Paradiso. Compte, que dissabte tanquen!