Publicitat
Publicitat

ARQUEOLOGIA

El misteri inca més difícil de resoldre

Una troballa arqueològica obre el camí per desxifrar el quipu, una eina comptable feta de cordills

En un barranc eixut sembrat de ruïnes d’una ciutat abandonada des de fa segles, els arqueòlegs han fet un descobriment que esperen que contribueixi a desxifrar un dels misteris més difícils de resoldre de l’antic Perú: com es poden llegir els registres de cordes nuades dels inques, el que es coneix com a quipu. A Incahuasi, a uns 160 quilòmetres al sud de Lima, s’hi han trobat per primera vegada quipus al mateix lloc on van ser utilitzats: un magatzem agrícola on sembla que es van fer servir com a llibres de comptabilitat per registrar la quantitat de cacauets, xilis, fesols, blat de moro i altres articles. Els primers quipus d’aquest jaciment van ser trobats el 2013, enterrats sota les restes de productes centenaris, conservats gràcies a la sequedat extrema del desert. Va ser un gran descobriment, perquè fins aleshores els arqueòlegs els havien trobat només en tombes, ja que sovint eren enterrats amb els escribes que els havien creat i que els feien servir. Molts altres són en col·leccionis privades i museus, despullats de la informació relacionada amb la seva procedència.

El quipu consisteix en una sèrie de cordills de cotó o de llana que pengen d’un cable principal. Cada cordill pot tenir diversos nusos, i el tipus de nus i la localització tenen un significat determinat. El color dels filaments utilitzats i la manera com es trenen els fils també poden aportar informació. Els investigadors tenen, des de fa temps, una comprensió bàsica del sistema numèric dels quipus: els nusos representen números i la relació dels nusos i els cordills pot representar operacions matemàtiques, com la suma i la resta. Però no han pogut identificar el significat dels quipus en cas que tinguin continguts no numèrics i, per això, no hi poden llegir paraules o frases no matemàtiques.

Ara els investigadors d’Incahuasi esperen que estudiant-los i comparant-los amb les seves bases de dades puguin concloure que els quipus descoberts amb els cacauets tenen un color o un nus o algun altre senyal que equivalgui a “cacauet”, i el mateix amb els xilis, els fesols i el blat de moro. “No és la pedra de Rosetta, però és un gruix de dades noves important. És terriblement excitant”, diu Alejandro Chu, l’arqueòleg de l’excavació sobre els 29 quipus, que tenen 500 anys d’història.

Una antiga ciutat molt activa

Incahuasi, que vol dir casa de l’emperador inca, era una ciutat que a finals del segle XV i començament del segle XVI va ser la base d’operacions de la invasió inca de la costa sud del Perú, després de la qual es va convertir en un centre administratiu pròsper. Estava assentada en els turons àrids de sobre la vall del riu Cañete. Probablement hi havia molt moviment, amb caravanes de llames que transportaven productes agrícoles. Els magatzems on es van trobar els quipus devien ser utilitzats per guardar-hi el menjar necessari per mantenir les tropes desplegades per a la invasió.

Els inques, que van ser molt organitzats i van governar una àrea vasta, haurien fet servir els quipus per fer el seguiment de les provisions i probablement se’n van enviar còpies a un centre administratiu, com Cusco, la capital inca, on eren llegits, comprovats i potser arxivats. L’excavació d’Incahuasi fins i tot ha fet sortir a la llum parells de quipus duplicats lligats l’un amb l’altre, que els investigadors creuen que els podrien haver produït quan els mateixos productes eren comptabilitzats dues vegades, potser per garantir una comptabilitat precisa. Un quipu trobat en aquest jaciment té els nusos desfets: suggereix que la informació que contenia va ser esborrada pels comptables perquè es pogués reutilitzar.

Una eina multiusos

Però els documents de l’era postcolonial apunten que els quipus tenien molts usos, tant al període prehispànic com en el colonial, que anaven més enllà de la comptabilitat i incloïen fer de calendari i explicar narracions històriques. Els registres colonials indiquen que, en alguns casos, com en les disputes per la terra, els indígenes que litigaven haurien portat els quipus a la cort i els haurien fet servir per explicar o justificar reclamacions sobre la propietat d’un terreny.

Gary Urton, un dels experts que estan estudiant el nou tresor, ha creat una base de dades amb tots els quipus coneguts, uns 870, amb informació detallada, registrant-ne la configuració, els colors, els valors numèrics i altres dades. Com que els quipus d’Incahuasi semblen inventaris de productes agrícoles relativament senzills, pot ser més fàcil desxifrar-los que altres de més complexos que contenen informació històrica. I un avenç en desxifrar els quipus d’Incahuasi podria ser un primer pas per llegir versions més complexes. “Si podem trobar la connexió entre el quipu i el producte amb què va ser trobat podem contribuir a desxifrar-los”, explica Chu. La diferència entre els quipus comptables d’Incahuasi i altres de més elaborats és, com explica Urton, “la que hi ha entre un formulari per pagar els impostos i una novel·la: tots dos fan servir els mateixos signes i estan escrits amb el mateix sistema”. Ara bé, les excavacions d’Incahuasi estan aturades per falta de finançament.

Més continguts de