Publicitat
Publicitat

Qui s'amaga darrere del nom de Nil Barral? Alguns ja fan les seves apostes

Un misteri que ja no sembla misteriós

No fa gaires setmanes que L'home que dormia al cotxe va sortir a la venda, però ja és a la boca de tots els aficionats a la literatura negra. Sobretot perquè la identitat del seu autor és per a tots un misteri.

A tots els lectors voraços de novel·la negra els agrada llançar els daus a partir de la pàgina 15 i aportar el seu granet de sorra en el procés d'investigació per enxampar el culpable. Ara els misteris arriben per partida doble. Si el lector mitjà no en tenia prou amb una intriga que es complica a cada capítol, ara ja no només es tracta de trobar l'assassí. Fa unes setmanes que es parla de la incògnita que s'amaga darrere del nom de Nil Barral, l'autor de L'home que dormia al cotxe , publicada per Amsterdam Llibres. Tan sols dos escollits pel cel saben qui és realment l'autor de la novel·la, mentre els seus lectors s'acontenten fent porres en un taulell de Cluedo, intentant esbrinar qui és l'home sense ombra que firma el boom de la temporada. De pistes, n'hi ha unes quantes. Si més no el fet que el protagonista de la trama es digui també Nil Barral pot ser un bon esquer per començar a desembolicar la troca. Ja n'hi ha més d'un que s'ha jugat totes les fitxes al 23 negre, i assegura que té el culpable agafat per la pitrera.

Encara que són pocs els que de moment s'han atrevit a aixecar el dit, els més erudits en el tema ja han pronunciat un veredicte. Teresa Solana, una de les més notables escriptores de l'escena negra catalana, membre de l'antologia Crims.cat , ha llegit la novel·la, i ja n'ha tret les seves pròpies conclusions. "No tinc cap problema a dir-ho, estic gairebé convençuda que Nil Barral és Andreu Martín. Tinc motius molt sòlids per pensar-ho". Andreu Martín és un dels grans autors catalans de gènere. L'any 1987 va crear el personatge de Flanagan, un hit de la literatura juvenil, protagonista d'una sèrie de novel·les que s'estén fins ben entrat el nou mil·lenni. Martín també ha estat un referent per a adults, amb obres com L'home que tenia raor , El blues del detectiu immortal o Cop a la Virreina . I, últimament, s'ha destacat com a padrí del ja mític Nil Barral. De fet, signa una petita dedicatòria a la coberta del llibre: "La novel·la negra més brillant i enginyosa que he llegit l'últim any". Teresa Solana -i algun altre que s'enganxa a la sospita- ha començat a ensumar-se alguna cosa. " L'home que dormia al cotxe és una bona novel·la. Es nota que l'ha escrita algú amb ofici". No es resisteix a afegir que creu que es tracta d'una estratègia comercial. Si és així, qui més qui menys convindrà que el misteri perd romanticisme.

Pistes i més pistes

Però no hi ha res cantat. I tothom està convidat a llegir la història de Nil Barral -el personatge, perquè queda clar que de l'altre encara no se n'obre la veda-, l'empleat d'una companyia d'assegurances que de sobte es troba investigant la mort d'un dels seus clients. Hi ha vídua inclosa, gairebé una paròdia de les femmes fatales que es despenjaven pel despatx de Sam Spade -que ningú malpensi, perquè el tal Nil no aspira a res més que dormir tranquil al costat del seu estimat Néstor-. I el títol, L'home que dormia al cotxe , és una picada d'ullet a la trilogia Millenium de Stieg Larsson. Heus aquí un bufet de pistes que poden guiar cap a un port segur.

Aquest és el principi d'una llarga saga, o això és el que augura Barral en el seu mur de Facebook -a la xarxa sí que s'hi atreveix-. L'home que dormia al cotxe és una novel·la curta que es llegeix en un viatge de metro, i segur que cap dels assidus del transport públic posarà objeccions a l'hora de devorar les futures entregues. Tot i l'èxit que potser l'espera a la cantonada, Nil Barral no té intenció de baixar del burro. Seguirà sent un enigma editorial durant molt de temps; un Bansky de la literatura catalana. Mentre duri el secret, s'hi val a col·leccionar pistes i jugar al seu joc. A veure qui serà el més-dient de la taula.

Més continguts de