Publicitat
Publicitat

TEATRE

Hermann Bonnín ressuscita La llegenda popular de la mà de Joan Maragall

El mite del comte Arnau cavalca al TNC

El Teatre Nacional obre la Sala Gran a El comte Arnau . Hermann Bonnín porta a escena el personatge de llegenda en paraules del poeta Joan Maragall, amb motiu del 150è aniversari del seu naixement.

Si hi ha un mite fixat a la memòria col·lectiva d'aquest país és el del comte Arnau. En l'imaginari popular el mite s'ha conservat -gràcies a la tradició oral- com un home que calvalca eternament amb un cavall de foc, llops que el persegueixen i una abadessa sacrílega que comparteix el camí de redempció. A la Renaixença, desenes d'autors van reescriure literàriament la llegenda: Verdaguer, Guimerà, Bartra, Carner, Sagarra, Pitarra i Joan Maragall. Si Wagner es va apropiar de la llegenda de l'holandès errant, Maragall es fa seva la del comte Arnau; si Goethe va dedicar 25 anys a escriure el Faust , Maragall va destinar els últims 11 anys de la seva vida al comte català.

"No volia explicar una llegenda, sinó expressar el que sent i veu, el que configura el seu país a les portes del segle XX", diu el director Hermann Bonnín. "Arnau era una reflexió de plenitud i maduresa. Era la pedra de toc del mateix autor, una manera de mesurar-se a ell mateix amb el món, l'espiritualitat i el país", explica Joan Casas, un dels dramaturgs de l'obra, construïda a partir dels tres poemes de Maragall del 1900, el 1906 i el 1911. "Hi planen la Setmana Tràgica, la bomba del Liceu, la crema d'esglésies i els moviments socials d'una Barcelona industrialitzada", detalla Bonnín. Maragall hi planteja el seu compromís social però també es pregunta per la raó profunda de la seva existència.

La Sala Gran del Teatre Nacional encetarà temporada aquest dimecres i se sumarà a l'Any Maragall -que commemora els 150 anys del seu naixement i 100 de la mort- com ja havia fet amb Joan Maragall, la llei d'amor la temporada passada. El comte Arnau de Bonnín fuig del medievalisme romàntic que pinta Arnau com si fos un bandoler de Serrallonga, i deixa l'obra en un minimalisme estètic que juga a favor de la contemporaneïtat d'una llegenda folklòrica de fantasmes. Contribueix a crear una atmosfera onírica, entre la realitat i el somni, entre la matèria i l'esperit, la música original interpretada a cappella pel Cor de Cambra del Palau.

Ernest Villegas és el comte Arnau en un viatge en què l'acompanyen personatges que serveixen de mirall i de contrapunt: la monja (Anna Ycobalzeta), la seva muller (Àngels Bassas), el poeta (Joan Crosas), les veus de la terra (Vicenta Ndongo) i el sindicalista (Enric Arquimbau).

Més continguts de