Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

El model Teatreneu

La geografia teatral de Barcelona compta amb equipaments públics ben dotats, sales comercials i sales alternatives (tot i que ja no sabem gaire què vol dir això) i, a més, amb un model que ja fa anys que funciona i que és diferent. Recordo que fa unes temporades, Josep Salvatella, un dels fundadors del Teatreneu i gestor de la sala, em va dir que volia fer del teatre una mena de multicine amb moltes produccions. Reinventar-se o morir. Un model semblant al dels seus veïns cinemes Verdi però en teatre. Ho ha fet i, a poc a poc, ha demostrat que funciona. Tant, que quan fa poc més d'un any els vells cinemes Alexandra tancaven o buscaven una alternativa, va ser el mateix equip del Teatreneu qui va decidir exportar el model a la Rambla de Catalunya. Sense fer grans obres han convertit el complex de l'Alexandra en una multisala on hi ha cinema i teatre a dojo. És evident que el model arrossega limitacions artístiques, que van des dels gèneres -està abocat als espectacles de riure i lleugers- als tècnics -perquè gairebé mai es pot fer servir escenografia-, però funciona.

Vegem les dades. La temporada passada la sala Xavier Fàbregas del Teatreneu va ser el vuitè teatre de Barcelona amb més espectadors (102.259) entre les sales grans i el Cafè Teatre la primera dels teatres de menys de 200 espectadors, i això tot i que l'índex d'ocupació estava per sota del 40%. O sia, molts espectacles (37 a la gran i 41 a la petita) i moltes funcions a l'any (615 a la petita i 663 a la gran). I així, amb moltes miques, es fa un sac ben gran.

Més continguts de