Publicitat
Publicitat

Un moment a la vida de dos grans homes de teatre

Un escenògraf català que fa les Amèriques Joan J. Guillén, escenògraf, figurinista i caricaturista durant molts anys a la premsa diària, col·laborador habitual de Comediants i Medalla d'Or en figurinisme de la Quadriennal de Praga 1999, a poc a poc està fent les Amèriques treballant al camp de l'òpera. Sense fer soroll, perquè els reis del mambo són els directors i els intèrprets. Després d'haver estrenat el 2011 The barber of Siviglia al Houston Grand Opera de Texas, una producció que anirà per França, Austràlia i Toronto, estrenarà a l'octubre al teatre de la capital texana La italiana en Argel , de Rossini. El gener del 2013 estrenarà La Cenerentola al Seatle Opera, una producció que després anirà a Los Angeles i a Chicago. ¿No vol projecció internacional, el conseller de Cultura? Doncs aquí té la d'un professor de l'Institut del Teatre que es jubila ara però que està en plena forma.

Sanchis torna a Kafka José Sanchis Sinisterra ha estat uns dies a Barcelona pels cursos de l'Obrador de la Sala Beckett i l'estrena de Viatges , un espectacle del qual prefereix no parlar. El que en aquests moments li interessa, segons va assenyalar en la conferència El teatre i la supèrbia, convocada per Debatarts, és el seu renovat interès per Franz Kafka. De l'autor txec, Sanchis Sinisterra en va fer el 1982 una adaptació d' El teatre natural d'Oklahoma , però sobretot vol aprofundir en els aspectes teòrics de la teatralitat que amaguen les obres de Kafka. Ara el Premio Nacional s'ha fixat en l'últim conte que va escriure l'autor quan la tuberculosi havia destrossat la seva laringe. Es tracta de Josefina la cantora o el poble dels ratolins . ¿Josefina, una ratolina que canta? ¿O simplement crida una mica més que els seus companys? ¿O són els altres els que creuen que canta? ¿Els altres són qui alimenten la supèrbia? Sinisterra sempre fa preguntes.

Més continguts de