ARTS ESCÈNIQUES
Cultura 14/12/2011

La mort visita els Comediants

Els Comediants converteixen la mort en protagonista d'un cabaret a Persèfone (variacions mortals). Joan Font celebra al Lliure de Montjuïc el final d'un cicle d'una companyia amb 40 anys d'història.

Laura Serra
2 min
REINA DE L'HADES Persèfone és la guia d'un viatge de sis mesos als inferns. L'envolten personatges que sempre porten màscares.

BARCELONA.Diu la mitologia grega que Persèfone era una jove donzella anomenada Core quan Hades, enamorat, la va arrossegar cap als inferns per fer-la la seva esposa. Tot i que els seus poderosos pares, Demèter i Zeus, la van internar rescatar, van arribar massa tard: a l'infern Persèfone s'havia menjat sis granes de magrana i això la va condemnar per sempre a viure sis mesos al món dels morts i la resta de l'any al món dels vius.

Aquest fascinant i poc conegut passatge mitològic és el que serveix d'esquelet a l'espectacle Persèfone (variacions mortals) que signa Joan Font, director de Comediants. Àngels Gonyalons és la guia dels humans cap a l'hades, en un espectacle amb cançons "que no té res a veure amb un musical anglosaxó, sinó que conté quadres escènics en els quals Persèfone va apareixent i llança alguns dards", explicava ahir l'actriu.

El final d'un cicle

L'espectacle, que passarà el Nadal al Lliure de Montjuïc, del 15 de desembre al 8 de gener, es va estrenar al Festival Txékhov de Moscou i acaba de fer temporada al Centro Dramático Nacional madrileny. Per Joan Font, Persèfone "tanca un cicle i un cercle". D'una banda, és el final d'un cicle perquè acostarà la companyia a la celebració del seu 40è aniversari amb la convicció que "cal obrir un període de reflexió", opina Font. "Ens hem fet grans, el món dels grans espectacles està desapareixent i hem de decidir cap on anem. Hem de pensar en successors i en la idea de buscar gent jove que agafi les regnes de la companyia", apuntava el director. El patrimoni de Comediants i el centre de creació de La Vinya, a Canet de Mar, no els volen perdre a cap preu.

D'altra banda, Persèfone tancarà un cercle perquè culminarà els contes universals tan vitalistes i propis de Comediants (Sol Solet, La nit, Tempus, Alè, Mediterrània) fent protagonista la mort. I malgrat això, l'obra no té un to dramàtic fúnebre. Consideren que és apte per a públics a partir d'edats adolescents. "S'inspira en el cabaret de varietats i presenta escenes, imatges suggerents, sense argument narratiu i amb diversos llenguatges: màscares, teatre visual, text, dansa i música", explica Font.

Màscares i projeccions

El viatge de Persèfone acompanyant els humans pels inferns dura poc més d'una hora i mitja però aborda temes com el ritual de la mort, il·lustra el camí cap al més enllà, les diferents maneres de morir, qui són els aliats de la mort (els genets de l'Apocalispsi que avui dia provoquen morts massives: fam, guerres, addiccions, accidents, etc.) i, finalment, retrata l'esclat de la vida, que és justament l'altra cara de la moneda. El personatge de Persèfone és precisament meitat vida i meitat mort, i en la mitologia grega el seu periple de la primavera a l'hades dóna lloc a les diferents estacions de l'any.

Les projeccions i la música original de Ramon Calduch, que apareix a escena juntament amb quatre actors més que interpreten tots els personatges emmascarats que rodegen Persèfone, embolcallen l'espectacle, "una macedònia amb escenes de gran guinyol, de pur cabaret i fins i tot de discurs èpic", expliquen protagonista i director. "Has d'estar molt concentrat i sortir a morir; bé, o a matar", puntualitza Gonyalons.

stats