Publicitat
Publicitat

La felicitat és el gust pel plaer mínim: una galeta, un ninot, una frase

Una moto aparcada davant d'un supermercat

Hi ha mil maneres de ser feliç. Ho sembla, però al final no són tantes. Quan estem amoïnats ens consola creure que podríem fer tantíssimes coses, però resulta que quan n'aconsegueixes fer alguna entens que la cosa mateixa és poc més que una closca buida, i que la felicitat ja era dins teu. Aleshores potser els mecanismes que produeixen felicitat no són tants. Potser consistirien en l'habilitat per adoptar certes actituds. Quines són? Pensant en això trobo que són bàsicament dues: l'actitud d'Epicur i l'actitud de Nietzsche.

Ara sóc en un supermercat, camino entre lleixes plenes de productes i em fixo en les mascotes publicitàries. Són personatges curiosos, plens d'entusiasme i alhora discrets. Els puc menystenir passant de llarg o puc aturar-m'hi. Me'n vaig mirant alguns, a les capses de galetes, per exemple. Què en puc aprendre? Quina lliçó voldrien explicar-me? Crec que, sobretot, desitgen que me'ls endugui a casa, que els permeti que em facin companyia. Són dibuixos que volen ser amics meus i jo els ho permeto. Compro una capsa de galetes i l'endemà, quan encara no s'ha fet de dia, sóc a la cuina escrivint aquest article. M'he preparat una beguda calenta i menjo galetes. És això la felicitat, suposo. Consisteix en el gust pel plaer mínim: rosegar la galeta, mirar el somriure del ninot, trobar la manera de fer una frase. Això és Epicur, i un supermercat ens permet entendre bé una part substancial de la filosofia hel·lenística, la dels epicuris i els estoics, escoles que no van considerar tan important entendre el món com saber-hi encaixar. En el supermercat es respira un pensament pràctic que entén que la funció bàsica de la raó és estalviar-nos problemes. Dilluns passat proposava una teoria dels dilluns que era un cas d'aquesta forma de filosofia. Hi ha, però, una altra actitud.

Si Epicur proposa que ens aturem, Nietzsche estima la velocitat. La seva prosa és una màquina que cavalquem com si fos una moto. La felicitat de l'alemany consisteix en la fugida, el perill, l'arrogància, l'aventura, el menyspreu pel dolor. Epicur busca la companyia d'una mascota publicitària en la solitud de la cuina. Nietzsche, dalt de la moto, és Déu. I la vida és anar passant d'una forma de felicitat a l'altra. Madurar és aparcar la moto davant del supermercat, entrar-hi i no tornar a sortir.

Més continguts de