Els museus catalans hauran de passar un examen
Els directors dels museus nacionals d'història van signar ahir els primers contractes programa. Serà el nou sistema de Cultura per avaluar els centres. Mascarell vol més públic i més autofinançament.
BARCELONAFerran Mascarell va arribar a la conselleria de Cultura avisant que més que afegir nous ingredients al mapa cultural, pretenia reorganitzar-los. Aquesta determinació es va visualitzar ahir en l'àmbit museístic. Mascarell va signar amb els directors dels tres museus d'història nacionals un contracte programa que marca l'inici d'una "nova política organitzativa", va dir el director general de Patrimoni, Joan Pluma. A efectes pràctics, el document marca els reptes específics que la conselleria planteja a cada centre i els tradueix en indicadors xifrables. Així la conselleria podrà avaluar amb els directors si compleixen dos punts claus: arribar als objectius estratègics i augmentar la seva ràtio de sostenibilitat -és a dir: si redueixen les despeses i augmenten el públic i els recursos propis.
El Museu d'Arqueologia de Catalunya, el de la Ciència i la Tècnica i el d'Història seran els conillets d'índies aquest primer any, que prorrogaran fins a tres més el 2013. Darrere seu vindran museus com el Museu d'Art de Girona, l'Arqueològic de Tarragona, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i fins i tot el MNAC i el Macba, malgrat que no siguin exclusivament de la Generalitat sinó consorcis. Per això ahir a l'acte celebrat al Palau Marc hi havia els directors dels principals centres d'interès nacional.
"El contracte programa defineix la relació entre l'administració i una institució que presta un servei. Garanteix la qualitat d'aquest servei, el racionalitza i estableix prioritats. Es tracta de retre comptes d'una manera transparent i mesurable", defensava Pluma. Els tres museus que han començat, a més, tenen a l'horitzó la integració dins d'un futur nou Museu d'Història Nacional de Catalunya, que Mascarell situa en el nou pla de museus de Catalunya a finals d'aquesta dècada, el 2019.
Xavier Llovera, director del Museu d'Arqueologia, va centrar els seus reptes a millorar la vinculació amb el patrimoni que està escampat pel territori a través de l'Arqueoxarxa i a augmentar els tipus de públic. Eusebi Casanelles, del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya situat a Terrassa, va destacar que és "un canvi de mentalitat total en la manera de treballar el patrimoni". "Dóna menys llibertat, però entres en una política nacional, ets més útil per al país -va dir-. Els museus cada vegada han de tenir més responsabilitat social i un pla de negoci". El director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, va exposar que el contracte programa "és un exercici de transparència que s'hauria d'estendre a tots els àmbits".
Ferran Mascarell va destacar que "la falta de recursos dinamitza la intel·ligència col·lectiva".
