Publicitat
Publicitat

13È BANC SABADELL FESTIVAL DEL MIL·LENNI

Anoushka Shankar: «La música índia i el flamenc tenen en comú el 'duende'»

Mescla "Sóc curiosa a l'hora de veure com la música índia s'adapta a un nou context" Història "Els vincles entre la música índia i el flamenc m'interessen" Tradició "Respecto molt la cultura d'on vinc"

Anoushka Shankar (Londres, 1981) va aprendre la tècnica del sitar del seu pare, Ravi Shankar, el mestre que va donar a conèixer l'instrument rei de la música clàssica índia a Occident, i que va ensenyar a tocar-lo a George Harrison dels Beatles. Anoushka presenta dimecres, dins del Banc Sabadell Festival del Mil·lenni, el seu nou treball Traveller, en què mescla la tradició índia amb el flamenc.

En la teva carrera t'has dedicat a mesclar la música clàssica índia amb altres músiques: jazz, clàssica occidental i ara flamenc. Per què?

Suposo que simbolitza la meva vida. Sempre he viscut arreu del món, així que quan faig música intento reflectir això. Valoro molt aquesta fantàstica tradició índia que m'ha estat donada, és una música increïblement poderosa originada fa milers d'anys. I crec que continua sent molt rellevant, tant en la seva forma més clàssica com en un context més modern. Així que sóc molt curiosa a l'hora de veure de quina manera.

La música índia i el flamenc comparteixen arrels històriques. Quin pes ha tingut això a l'hora de decidir-te a fer un disc com Traveller ?

En va tenir molt. Dels vincles històrics en tinc consciència des de molt petita. A principis dels 90 el meu pare va fer un concert, Del sitar a la guitarra, que ho transmetia molt bé. I em va impactar molt. Així que sempre he tingut molta curiositat per aprofundir en el tema. A Rise (2005) hi vaig incloure un tema en què treballava amb el flamenc. I em va semblar tan fascinant que volia dedicar-hi més que una única peça.

A l'àlbum treballes amb músics flamencs com Pepe Habichuela, Buika i Duquende, entre d'altres. Com va ser treballar amb ells?

El primer moment va ser molt difícil, perquè parlàvem diferents idiomes, tant pel que fa a la parla com a la música. Vaig haver d'estudiar les formes del flamenc per treballar amb respecte. I també vaig haver d'explicar moltes coses sobre la música índia perquè els músics flamencs entenguessin què volia fer. Hi va haver coses, però, que van sortir de manera natural.

El disc l'ha produït el madrileny Javier Limón. Com vas decidir treballar amb ell?

Va ser després de decidir que volíem fer un disc com Traveller. Ens vam entendre molt bé de seguida, és un home increïble i un productor brillant. Suposo que una de les coses que compartim és que ens agrada experimentar, però que respectem molt la cultura d'on venim i que valorem la tradició. Crec que això és el que va fer senzill treballar junts.

En alguns moments de Traveller no se sap si toques una raga o un palo flamenc. Hi estàs d'acord?

Els flamencs m'ho deien tota l'estona! És una de les coses que vam trobar més interessants i que passava de manera espontània. Crec que més enllà dels aspectes tècnics i de totes les explicacions històriques el que essencialment tenen en comú el flamenc i la música índia és l'esperit, el sentiment. És molt difícil d'explicar, però el flamenc té una paraula per a definir-ho: duende. Tu pots tenir la tècnica, però per emocionar, per aconseguir fer plorar, és el més important.

Més continguts de