Publicitat
Publicitat

FOTOGRAFIA

El MNAC mostra imatges inèdites de Capa, Taro i Seymour

Els negatius perduts de la Guerra Civil

El MNAC inaugura La maleta mexicana , una exposició amb alguns dels 4.500 negatius que es van trobar dins una maleta desapareguda el 1939. Són imatges captades per Robert Capa, Gerda Taro i Chim.

El gener del 2008, a la conservadora de l'International Center of Photography de Nova York (ICP) i comissària de l'exposició La maleta mexicana , Cynthia Young, se li van fer uns ulls com unes taronges: tenia al davant els negatius extraviats, des de feia quasi 70 anys, de Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour Chim. El tenaç germà de Robert Capa i fundador de l'ICP, Cornell Capa, als 89 anys i després d'anys de recerca, les havia localitzat a Mèxic.

El periple d'aquestes imatges havia estat llarg. El maig del 1939 Capa i Chim havien hagut d'abandonar París precipitadament. Eren jueus, d'esquerres i estrangers, i els nazis estaven a punt d'arribar. Malauradament, en la seva fugida, el xilè que havia de salvar els negatius va ser arrestat i empresonat al Marroc. No es va saber res més de la maleta fins fa tres anys.

"Són els negatius més importants del segle XX i parlen de la nostra història", emfasitza l'administrador del MNAC, Josep Maria Amorós. Recorrent l'exposició -la primera vegada que es pot veure a Europa- es pot observar detalladament la seqüència de fotografies que Capa va disparar al front del Segre el novembre del 1938, i apropa el lector, a qui segurament se li posarà la pell de gallina, a la primera línia de combat.

Fotografiar l'horror

"Per a Capa va ser força dolorós entrar als camps de concentració francesa", explica Cynthia Young. El fotògraf va donar el seu nom veritable, Endre Ernö Friedmann -Capa ja era un nom que sonava massa entre els dirigents francesos- perquè el deixessin entrar sense sospites. Els seus negatius mostren els refugiats aixecant tendes improvisades amb moltes dificultats i intentant fer foc per cuinar a les gèlides platges d'Argelers. En d'altres, es pot veure els esforços dels interns del Barcarès per construir barraques. A Brams, on la majoria d'interns eren intel·lectuals, van rebre el fotògraf amb un improvisat concert de l'orquestra simfònica del camp. Hi ha imatges molt més tendres. A Capa el va entristir especialment perdre els negatius de Gerda Taro adormida plàcidament en un llit a París el 1935. Taro era seva companya sentimental i una de les primeres fotògrafes de la història, que moriria a primera línia de combat el 1937. Precisament de Taro són els negatius en què es pot veure com el seu ull busca la imatge més punyent d'un dels tants episodis tràgics de la guerra: un grup de dones s'aglomera rere una reixa esperant notícies sobre els morts per les bombes a València el maig del 1937. Al final Taro escull la mirada angoixant d'una de les dones.

Seymour Chim és l'autor de les imatges d'un grup de refugiats que van arribar a Montjuïc entre l'octubre i el novembre del 1936. És punyent una de les seves metàfores visuals: una nena aterrida abraçada a dues nines, una de les quals està tallada per la meitat. Seymour és qui va captar algunes de les imatges més famoses de la guerra: una dona alletant una criatura durant una reunió per la reforma agrària a Extremadura i els retrats de la Pasionaria.

"La troballa ha canviat radicalment la nostra perspectiva sobre com treballava Capa -explica Young, comissària de l'exposició-. És segur que no treballava sol, sinó que ho feia amb estreta col·laboració amb Seymour i Taro". A més, s'ha pogut confirmar o rectificar l'autoria d'alguna de les imatges més icòniques de la Guerra Civil. "L'exposició no és només una selecció de negatius, sinó que ensenyen la seqüència original, mostra com pensava el fotògraf, com componia...", destaca Young.

Misteris per resoldre

Les cartes trobades també testifiquen que els fotògrafs treballaven molt estretament amb el servei de Propaganda de la República. En opinió de Young, les imatges també donen una nova lectura sobre alguns dels episodis més importants de la Guerra Civil. Però encara hi ha molts misteris per resoldre. Continuen extraviats els negatius de la polèmica imatge del milicià Federico Borrell mentre cau mortalment ferit a Cerro Muriano (Còrdova).Hi ha qui diu que no van ser fetes al front, sinó que són un muntatge de Capa.

Més continguts de