Cultura 11/02/2016

El nou nom del Born serà Born Centre de Cultura i Memòria

El comissionat de Memòria de l'Ajuntament, Ricard Vinyes, explica la nova direcció del Born, les properes exposicions i els programes de memòria

Sílvia Marimon
4 min
El jaciment del Born no mor amb el Tricentenari

BarcelonaAlgunes de les incerteses sobre el Born Centre Cultural, després de la polèmica que es va generar sobre un possible canvi d'orientació de la Barcelona arrasada per Felip V el 1714, finalment han estat revelades. El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, i el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, han presentat per primera vegada des que hi ha nou govern municipal les línies estratègiques que afectaran el Born i les polítiques de memòria de la ciutat.

El Born mantindrà el nom, però com ja va anunciar Vinyes, canviaran els adjectius: es dirà Born Centre de Cultura i Memòria. El canvi es farà "tan aviat com sigui possible, si pot ser, demà mateix", ha assegurat Vinyes. Amb el canvi de nom, segons Vinyes, es vol "reforçar la recerca i la memòria del passat". Una memòria que, segons Vinyes, no ha de tenir una limitació cronològica. "El Born és un símbol universal, perquè és el símbol d'una destrucció i els catalans tenim molt a dir al món sobre la destrucció i la capacitat de ressorgir", ha destacat. "És un indret de memòria, però que s'ha de combinar amb totes les possibilitats culturals del cor de la ciutat. Ha d'oferir una mirada plural i tan independent i professional com sigui possible", ha matisat Pisarello.

Tant Vinyes com Pisarello han insistit en el mateix discurs que ha fet l'equip d'Ada Colau des que va guanyar les eleccions municipals: la necessitat de recuperar la memòria d'una democràcia radical. "No radical per extrems, sinó en el sentit de profunditat. La lluita per la democràcia a Barcelona ha estat important per densitat i sedimentació, i malgrat això, no té la presència que li pertoca, més aviat el contrari", ha destacat Vinyes.

Recuperar la memòria de la "democràcia radical"

Pisarello ha concretat alguns noms que podrien contribuir a recuperar la "memòria democràtica infrarepresentada": "Volem tenir en compte moltes memòries, el moviment veïnal, feminista, obrer, la memòria republicana...". El consistori ho vol fer amb noms com el d'Emília Llorca (1948-2009) una dirigent veïnal del barri de la Barceloneta; la dignificació de l'espai dedicat a Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista; la senyalització de la prefectura de la policia de Via Laietana, o la recuperació de Carles Pi i Sunyer, que va ser alcalde de Barcelona. El consistori també portarà a votació el canvi del nom de la sala de plens (el Saló de la Reina Regent).

Hi ha altres noms que el consistori està analitzant si elimina o no, un dels quals és el de l’esclavista Antonio López, que actualment té una plaça i un monument a la ciutat. El monument es va erigir el 1884, un any després de la mort del marquès, amb textos de Jacint Verdaguer i Alfons XIII. "Hem obert un procés participatiu, la plaça segur que canvia de nom, però encara no s'ha consensuat quin serà el nou nom. El monument segurament es mantindrà, però es farà alguna intervenció artística que apel·li a l'abolicionisme", ha dit Vinyes. En opinió de l'historiador i comissionat de Programes de Memòria, tampoc té gaire sentit que Barcelona mantingui el nom del ministre franquista Eduardo Aunós en un polígon d'habitatges: "L'únic canvi que es va fer va ser canviar el nom d'Eduardo per Eduard, però la seva no és una biografia exemplar. Va ser ministre de Treball, Comerç i Indústria de Primo de Rivera i ministre de Justícia de Franco. Durant el seu ministeri és quan es van fer més execucions i deportacions", destaca Vinyes. Un altre nom que es podria eliminar és el del jesuïta José Agustín Pérez del Pulgar: "Va instaurar el treball esclau dins les presons", detalla l'historiador.

Vinyes també ha assegurat que l'Ajuntament té "la ferma voluntat de donar tot el suport al que estan fent els veïns per recuperar la presó de dones de les Corts". Entre el 1939 i el 1955, a l’avinguda Diagonal, on ara hi ha El Corte Inglés de les Corts, van ser empresonades més de 5.000 dones, algunes, amb els seus fills. Diferents entitats i associacions reivindiquen des de fa temps fer visible la memòria de totes aquestes dones. El consistori també continuarà recuperant la memòria dels barris de barraques i endegarà el programa 'Memòria insubmisa', amb un inventari de llocs de memòria dels segles XIX, XX i XXI com els relatius a les bullangues, o els espais on les dones van protagonitzar tancades en solidaritat amb els vaguistes.

Les noves exposicions del Born

Una de les primeres exposicions que es farà al Born serà sobre els mercats, i el seu títol provisional serà "La plaça, el Born i la ciutat", que s'inaugurarà el desembre del 2016. El 2017 es farà una exposició temporal a l'esplanada del Born amb monuments i simbologia franquista que en el passat havia ocupat espais públics de Barcelona i que ara estan guardats en magatzems. També està prevista una exposició sobre tortura.

stats